Ningú millor que aquesta bailaora de flamenc de pare jamaicà i mare ghanesa per explicar-nos amb el llenguatge del baile què passa quan algú hi és però les mirades el travessen, quan ningú s'hi fixa i tothom l'ignora. D'aquí que en aquest muntatge, el primer que protagonitza en solitari, tingui una especial rellevància el concepte cripsi, que fa referència a la capacitat d'alguns animals d'evitar ser percebuts, bé com a tàctica depredatòria o bé com a defensa.
A Yinka Esi Graves ja la vam veure durant el Grec 2021 Festival de Barcelona acompanyant al baile la cantant Buika en el seu concert al Teatre Grec. Ara, però, l'artista ja no és cap convidada, sinó que té un escenari propi. I hi situa en ple centre el personatge de l'Olga Brown, la figura mulata que apareix en l'únic quadre de Degas que retrata el món del circ: Miss La La al Cirque Fernando. Yinka Esi Graves pren en préstec el nom i converteix la seva protagonista en La Lala, una acròbata coneguda també com la femme canon, mitjançant la qual explora aquesta invisibilització que tant pot ser una arma com una defensa. Possiblement no coneixíeu aquest personatge, ni tampoc el de Jacinto Padilla, també conegut com el Negro Meri o el Mulato Meri, que és un dels primers artistes flamenc que apareix en un film dels germans Lumière i un exemple més d'invisibilització en la història de l'art.
El muntatge, que pren la forma d'una de les concert-parties pròpies de la tradició ghanesa, s'ha anat construint al llarg de diverses residències al Regne Unit, a França i a Espanya, i té col·laboracions de grans artistes, entre els quals el guitarrista flamenc Raúl Cantizano, tot un mestre de la improvisació flamenca; la bateria i poeta Remi Graves i la cantant flamenca Rosa de Algeciras, autora de la lletra d'un tema específicament creat per a aquest espectacle.
Una coproducció del Grec 2023 Festival de Barcelona, Bienal de Flamenco de Sevilla, Horizon Showcase, Centro Servicios Culturales Santa Chiara - Trento i Yinka Esi Graves / Trans-Forma Producción Cultural.
Amb el suport de l'Arts Council England, Serendipity LDIF.
Residències realitzades a Factoría Cultural ICAS Sevilla, Dance 4, Heliotropo, El Graner Centre de creació de dansa i arts vives, Odeon- Théâtre de Nîmes-Festival Flamenco de Nîmes.
The Disappearing Act, que es va presentar a la Sala Pina Bausch del Mercat de les Flors, és el seu primer espectacle de creació pròpia i en solitari, estrenat al Festival de Flamenco de Nimes. Esi Graves, formada en Història de l’Art, parteix d’un quadre de Degà en què apareix una figura mulata, Olga Brown: Miss La La al Cirque Fernando, que es troba al National Gallery de Londres. L’altra referència és Jacinto Padilla, conegut com El Negro Meri, un dels primers artistes flamencs que apareix en un film dels germans Lumière en l’Exposició de París de 1900. Aquests dos personatges son excepcions a la norma de l’aparició de figures negres o mulates en la història de l’art que representa les arts escèniques: i aquesta absència és la font d’energia des de la qual ella planteja la seva peça. Però precisament una de les virtuts de la peça és que no cal massa context per connectar amb la bailaora afrodescendent i la seva proposta, que tot i ser ella el nexe d’unió de tots els elements, combina el flamenc amb gravació projectada i música en directe de tres també grans artistes que han participat en la creació: Raúl Cantizano, guitarrista de flamenc pioner en la improvisació, la cantaora de flamenc Rosa de Algeciras, que ha escrit una de les lletres de l’obra, i Remi Graves, bateria i poeta que aporta la seva reflexió i experiència en diferents gèneres musicals. La combinació de tots aquests elements i artistes prové de la idea de concert-party, un gènere escènic ghanès que consisteix a ajuntar un grup d’actors que van del musical, a la comèdia i el folk, els sermons morals o sessions de música i dansa.