[The Frame ]

Nous formats

informació obra


Companyia:
Eléctrico 28
Intèrprets:
Alina Stockinger, Daniela Poch, Josep Cosials, Jordi Solé, Clàudia Mirambell
Autoria:
Alina Stockinger, Josep Cosials, Jordi Solé, Daniela Poch
Composició musical:
Jakob Rüdisser
Vestuari:
Sarah Sternat
So:
Jakob Rüdisser
Sinopsi:

Inspirada en les observacions de carrer fetes pel Georges Perec, aquesta peça proposa plantar-se davant el transcórrer de la vida urbana i observar-la. [THE FRAME] és una invitació a obrir el nostre cor i visió a les insignificances, les nimietats, a les coses. [THE FRAME] és una gran ocasió. Un exercici dràstic. L’obra podria parlar de bolígrafs, però la companyia sap que hi ha moltes altres coses.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: [The Frame ]

13/09/2021

Un joc ple d'humor amb plantejaments gens banals

per Iolanda G. Madariaga

Després de Momentos estelares de la humanidad (2017) i de Full House (2019), el col·lectiu Eléctrico 28 torna a la Fira amb una nova proposta experimental. En les anteriors propostes havien jugat a convertir el públic en participant directe i indispensable de la proposta, ara ens situen en un espai privilegiat per a l’observació d’allò que passa a l’espai urbà. Així com les arts plàstiques han jugat i introduït en les seves creacions la poètica de “l’objecte trobat”, a The Frame es juga amb intèrprets ocasionals i atzarosos. Des de el nostre punt d’observació, Eléctrico 28 ens situen al davant d’un “quadre (frame) viu” i ens conviden a observar-lo. Els membres de la companyia actuen com a facilitadors de l’observació estimulant els nostres sentits a través d’auriculars, cartells o senzilles accions. La música puntua l’espectacle gràcies als auriculars que tan aviat ens donen instruccions o recullen els sorolls del carrer amplificant-los, com ens conviden a la reflexió utilitzant textos del Georges Perec -extrets principalment de La vida, manual d’ús o Je me souviens, ambdós de 1978. Es tracta d’una presa de consciència del present observant amb detall l’entorn urbà que, habitualment, deixem de banda ocupats amb els nostres assumptes. Envoltats com estem de realitats virtuals, aquesta proposta escènica esdevé un divertit i curiós joc de realitat posada en escena des d’uns plantejaments dramatúrgics gens menyspreables. Si “representar” és “tornar al present”, la proposta de representació d’Eléctrico 28 esdevé una presa de consciència del present immediat que cal posar en valor. “En la vida urbana tot és efímer i passatger i, per això, etern” ens recordava Manuel Delgado des del programa radiofònic Hoy por Hoy. Tan efímer i etern com ho és la naturalesa mateixa del teatre. Estem davant d’un joc solcat d’humor i de tendresa que deixa entreveure uns plantejaments metateatrals tan seriosos com interessants.