The Goldberg Variations, BWV 988

Dansa

informació obra


Coreografia:
Anne Teresa De Keersmaeker
Intèrprets:
Anne Teresa De Keersmaeker
Sinopsi:

La gran coreògrafa belga Anne Teresa De Keersmaeker prossegueix el seu viatge en diàleg amb la música de Johann Sebastian Bach en una peça que interpreta ella mateixa, al costat del Alain Franco, després de l’obra de gran format The Six Brandenburg Concertos. La música de Les Variacions Goldberg, que abasta ni més ni menys que una ària i trenta variacions, desafia la coreografia en un exercici semblant en amplitud: trobar una forma de dansa que es pugui adaptar i flexibilitzar, conservant alhora una essència immutable. Per a De Keersmaeker, és sobretot una invitació a consolidar el camí que ha recorregut com a artista, plantejant les preguntes d’avui en la cerca permanent d’un llenguatge coreogràfic propi.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: The Goldberg Variations, BWV 988

04/12/2023

Creació ad hominem i altres inconvenients de la dansa

per Júlia Vernet Gaudes

Una fal·làcia ad hominem és un recurs fal·laç que desacredita un judici o discurs per la persona qui el defensa i no per la seva argumentació. Igualment de fal·laç seria el cas invers en què algú justifica el seu discurs en la seva pròpia persona en lloc d'argumentar-lo.

Aquesta operació discursiva és com més va més recurrent en la creació artística. Això és: "jo, per ser qui soc, faig el que faig". A parer meu, per molt llarga i acreditada que pugui ser una trajectòria, aquest no hauria de ser el motor de la creació, com a mínim no és mai la legitimació d'una proposta artística.

Això és el que em va semblar l'última peça d'Anne Teresa de Keersmaeker que va acollir el Temporada Alta al Mercat de les Flors la setmana passada. La peça, "The Goldberg Variations. BWV 988", és un solo de música i dansa, on De Keersmaker balla la música de Bach, interpretada per un pianista en directe: Pavel Kolesnikov i Alain Franco (al Mercat amb Franco).

Si bé té tot el mèrit del món que als seus gairebé seixanta anys, De Keersmaeker faci un solo de gairebé dues hores, no deixa de ser un una mica presumptuós plantar-se a la sala MAC ella sola acompanyada d'una música com la de Bach. I no és una qüestió de virtuosisme (tot i que la comparativa de música i dansa es feia inevitable), sinó de falta de dialèctica i context: no hi havia interacció estètica ni rítmica entre música i dansa, i no hi havia cap altre alicient per veure el que es feia en escena que el fet que Anne Teresa de Keersmaeker és Anne Teresa de Keersmaeker.

L'únic que donava una certa dramatúrgia coherent, un context (o sentit) comú a la música i la dansa era la il·luminació (Minna Tiikkainen) que, malgrat la senzillesa, sí despertava la imaginació, donant testimoni del transcurs del temps i introduïnt un element tant estètic com dramàtic en l'escena.