El punt de partida i inspiració per crear The hot one hundred choreographers va ser la feina de l’artista escocès Peter Davies, que va fer una llista de cent artistes i peces en una pantalla multicolor titulada “The Hot…”. Cristian Duarte s’ha endut aquest procediment al seu entorn coreogràfic i ha “devorat” moltes icones de la dansa, coreògrafs i peces que l’han inspirat. HOT 100 és ple de referències que van des de la música clàssica fins al pop, i que es despleguen sobre l’escenari no de forma narrativa o il·lustrativa, sinó com una “experiència de joc coreogràfic” de les referències personals que ha anat recollint al llarg del seu aprenentatge i pràctica de la dansa.
“Aquesta peça no és una representació de fragments coreogràfics d’altres artistes, sinó que és un recull de tendències que m’acompanyen. El meu objectiu és promoure una experiència coreogràfica. Revelar la manera en què el cos en moviment negocia amb el seu propi repertori i memòria. També és una invitació oberta perquè el públic m’acompanyi, activant les seves col·leccions i percepcions sobre la història de la dansa i el moviment. Estic més interessat en els buits, les distorsions, les transformacions i les impossibilitats d’aquest joc”, diu Duarte.
A més, el projecte presenta una pàgina web que proporciona l’accés a la llista de cent coreògrafs i peces llistades en aquesta creació. La llista que es desplega a la web rep el mateix tractament conceptual que la proposta coreogràfica.
Para
gozar de la danza actual basta con algo tan simple como mirar bailar
en perspectiva. Y muy importante: sin añoranzas. Este es un tiempo
para la acumulación: y el bailarín ejemplifica como nadie esos
centenares de estilos, lenguajes y estructuras diferentes sobre los
que construirse un presente. Así lo investigó en su día Cristian
Duarte:
seleccionando 100 de esos pequeños momentos de los que se sabe en
deuda, de los que aprendió, con quien simpatiza especialmente y a
quien debe en cierta manera su posición de movimiento. El trabajo se
completó en un esquema con fragmentos de vídeo que puede
consultarse aquí.
Y con el espectáculo que se ha presentado en el Mercat de les Flors:
The
hot one hundred choreographers.
De esa lista, quizás lo más ejemplificante es la heterogeneidad.
Porque hay una escritura de la memoria en la que hay que fijarse muy
bien para entender el actual momento de la danza: surge en gran
medida por generación colectiva y no únicamente como resultado de
la Academia. Y eso es algo, ya lo entiendo, duro de aceptar por parte
de la vieja guardia, pero inapelable: existe una experiencia
individual y grupal, que se comparte en talleres y encuentros, en
espacios abiertos e irrigados de comunidad. Una marea de
complicidades que definitivamente aleja la técnica del objetivo
danzado. Aunque, como es en este caso, la ejecución no fuera lo más
esencial del espectáculo.
Pots llegir la crònica sencera en l'enllaç següent:
