The sinner. Madame Paulette

informació obra



Vestuari:
Paulette San Martin
Sinopsi:

Mini Espectacle de titelles Lambe-lambe

És una comèdia íntima, per a tres espectadors que espien a través d'un confessionari les fantasies i contradiccions de l'eròtica del pecat.

Paulette Sant Martin des del 2001 entra en el teatre de titelles, inspirada per Mariona Masgrau, amb qui construeix la seva primera marioneta.

Després coneix el Taller de Marionetes Pepé Otal i les marionetes de Herta Frankel, amb qui treballarà en el Marionetarium de Barcelona durant 4 anys.

Forma part de la companyia de Jordi Bertran del 2002 al 2014.

Des del 2012 treballa amb la seva pròpia companyia de titelles Zipit company, creant espectacles per a tots els públics, actuant en diversos festivals internacionals (França, Israel, Polònia, Mèxic, Turquia i Romania entre altres.)

Actualment se sent encisada pels espectacles en miniatura i per a públic adult. D'aquí neix, The sinner, un vaudeville íntim i suggeridor.

S'ha presentat al Club PRO en clau 'off' a la Mostra d'Igualada 2023.

Crítica: The sinner. Madame Paulette

03/04/2023

Dos rombes i una confessió

per Jordi Bordes

Irreverència divertida a la Quaresma. The sinner (el/la pecador/a) és una proposta de titelles lambe lambe, una acció de molts pocs minuts interpreetada per una sola manipuladora per a un o pocs espectadors. Aquesta, en concret, demana una certa alçada per arribar als visors de voyeur d'un quadre de luxúria rimada que té un cert aire del primer cinema porno. Tal com sona, i sense ni un fotograma, només la veu dolça de Dora Cantero (en la versió castellana, també n'hi ha en català a càrrec de Laia de Mendoza) i la manipulació d'uns titelles de molt poques articulacions però molt desenvolupades de cintura cap avall.

En aquest dormitori hi emergeixen continues trobades robades aparentment imprevistes, per celebrar el plaer, sense tenir en compte estats civils ni sotanes. Un divertiment que busca provocar un quadre tòrrid amb l'eficàcia de la rima i una manipulació que parteix d'un confessionari a tres bandes, el que ja insinua un voyeurisme compartit amb persones desconegudes que passen a er també observades des del visor del davant.