Segurament que quan Xavi Morató, autor d'aquesta comèdia gairebé musical, es va plantejar posar cara a cara en clau satírica els dos líders polítics més perillosos del món des que ha començat el segle XXI: Donald Trump, president dels EUA, i Kim Jong-Un, capitost de Corea del Nord, no devia comptar que, precisament coincidint amb l'estrena de l'espectacle, els dos personatges en la vida real concertarien una futura trobada per debatre els seus afanys de poder. Aquesta trobada s'ha pactat després dels Jocs Olímpics d'Hivern a Corea del Nord i, tenint en compte el caràcter inestable de l'un i de l'altre, no seria estrany que mai no es portés a terme i que la ficció de Xavi Morató tingui més sentit que mai.
«The Trumps» és una comèdia volgudament esperpèntica i esbojarrada i per tant no admet matisos que suavitzin aquests qualificatius. Els quatre intèrprets imitadors estan obligats a estrafer els seus personatges imitats tot i que qualsevol semblança amb la realitat no és tan casual i pot arribar a semblar, en segons quins moments, més encertada del que aparenta.
Comèdia amb més diàlegs que peces musicals, tot i que n'hi una desena que marquen prou l'espectacle i l'enforteixen —cedé i foto voluntaris a la sortida—, satiritza la presumpta trobada entre els dos líders, la manipulació del majordom de la Casa Blanca i la seva conxorxa adúltera amb Melania Trump, i no s'està de ridiculitzar les posicions de cadascun dels dos líders protagonistes a la vegada que també alerta, ni que sigui jugant, jugant i fent broma, dels botons vermells que cadascun d'ells dos pot pitjar en un rampell de bogeria.
El muntatge requereix un procés previ de caracterització important, feina a l'ombra de Marta Ferrer i Helena Fenoy. L'actor Sergi Cervera —aquí potser del tot desconegut, però que amaga una de les cares que apareixen sovint a «Polònia»— es transforma en Donald Trump, un personatge pinxo, panxut i deixadot, cabell panotxa, a qui l'última cosa que el preocupa és el bon govern dels EUA. L'actriu Mònica Macfer —cal recordar per exemple «Boig per tu» entre els seus espectacles— és Melania Trump, i no només ha de transmetre els dots seductors que s'atribueixen a la jove esposa de Trump sinó que ha de mostrar que darrere el cabell ros llarg, la figura de model i el menyspreu masclista de Donald hi ha una dona amb pensament propi, llibertat incondicional i, si cal, amb males intencions d'abast polític que no és prudent desvelar.
L'actor Joan Olivé, codirector de l'espectacle i autor de la banda sonora, és el majordom de la Casa Blanca, un càrrec que ja exercia amb Barack Obama i que per això condiciona la seva fidelitat envers Trump. I l'actor Mingo Ràfols es posa en la pell del líder de Corea del Nord, Kim Jong-Un, aconseguint amb la seva aparició a escena una de les peces musicals més celebrades pels espectadors, a ritme de mig rap, i convertint el seu personatge en un dels atractius de la comèdia, amb moments de clown i interacció amb els espectadors que no comporten, malgrat una baixada a la platea del líder, cap perill per a la integritat física de la víctima escollida.
«The Trumps» és una comèdia que pretén el divertiment durant una hora i mitja, sense opció a l'avorriment, mostrant la cara oculta dels seus protagonistes i que és idònia per a tots els públics, no només per la seva part musical sinó perquè prescindeix de tesi de política dura i se centra en les seves caricatures personals. També són ben rebudes les intervencions en vídeo d'altres líders europeus, quan sona l'alarma nuclear, i que compta amb breus intervencions d'intèrprets prou coneguts i amb suficient ganxo mediàtic com David Guapo, Mont Plans o Lloll Bertran. (...)
