Tick, tick... boom!

Musical

informació obra


Text:
Jonathan Larson, David Auburn
Composició musical:
Stephen Oremus
Direcció:
Ferran Guiu, David Climent, Pablo Molinero (los corderos. sc)
Direcció Musical:
Joan Comaposada
Adaptació:
Marc Gómez
Producció:
Versus Teatre
Il·luminació:
Daniel Gener
Intèrprets:
Xavi Duch, Lu Fabrés, Marc Pociello
Interpretació musical:
Joan Comaposada, Pau Mas, Jordi Sánchez, Berenguer Aina, Joel Signes, Kiko Valín, Cristina Aguilella
Sinopsi:

És la setmana del 30 aniversari d’en Jonathan (Jon). La seva parella (Susan) vol formar una família i traslladar-se fora de la ciutat – tick… El seu millor amic (Michael) s’ha comprat un BMW i s’està mudant a la part alta de la ciutat – tick… i en Jon treballa de cambrer, intentant  escriure un gran musical, i sentint la pressió d’haver de decidir entre seguir lluitant pel seu somni o renunciar-hi per diners – BOOM!

tick, tick… BOOM! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure poc abans ( o gairebé al mateix temps ) que RENT. Situat a Nova York al 1990, explica la història d’un jove aspirant a compositor que ha de decidir si vol seguir lluitant pel seu somni.

Finalista a espectacle musical al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Tick, tick... boom!

12/12/2017

Un joc d'onomatopeies que neixen molt a prop del cor

per Andreu Sotorra

A l'inci dels anys noranta del segle passat, Manhattan encara era el cor de la gran poma que no havia estat sacsejada per l'atemptat de les Torres Bessones. Hi havia deu anys per endavant, doncs, per viure encara els petits problemes personals i les misèries humanes a distància curta i local, com per exemple complir trenta anys i bufar espelmes i pensar-se que el món ja s'ha escapat de les mans o assabentar-se de la malaltia de la plaga de la dècada d'un amic d'infància o haver de renunciar a la parella sisplau per força perquè ella vol córrer món o dedicar hores i energia a crear un musical que trencaria amb l'ordre establert del gènere.

Tot això és el que probablement es creu que preocupava el compositor Jonathan Larson (Nova York, 1960 - 1996), l'autor que després d'engegar conjuntament el projecte del musical «Rent» amb Billy Aronson, el va acabar en solitari i, per una malaltia no diagnosticada a temps, no el va poder estrenar perquè va morir en ple assaig.

Hi ha en la recuperació d'aquest musical de cambra, «Tick, tick... boom!» una intenció subtil d'homenatge, doncs, a l'autor final de «Rent» amb una de les seves obres menys conegudes i que en alguns casos es considera representativa de la seva autobiografia o, com a mínim, l'autobiografia d'un jove compositor que es vol obrir camí a Nova York amb un estil propi, amb una peça basada en el rock de fons, però amb concessions a altres ritmes com la balada o el country.

El trio d'intèrprets es fa seves cadascuna de les peces de «Tick, tick... boom!» i parteix d'una garantida qualitat vocal avalada per la trajectòria anterior dels tres, acompanyada d'una orquestra igualment eficaç i respectuosa amb l'original.

El cantant i actor Xavi Duch representa Jo (Jonathan Larson) i és qui protagonitza la història i sobre qui recau el gruix de la interpretació. Lu Fabrés i Marc Pociello són, respectivament, la parella que fuig de Jon i l'amic d'infància, però són ells dos, també, els que es caracteritzen amb altres personatges que apareixen en el relat del musical: la productora i mànager de Jon, el pare de Jon, la mare de Jon...

Malgrat el caràcter de musical de cambra, totes aquestes accions canviants amplien el seu camp de visió i configuren una trama narrativa que s'explica sobretot amb les lletres de les cançons, però també amb alguns intermedis dialogats breus.

«Tick, tick... boom!» passa de ser un joc d'onomatopeies que neixen molt a prop del cor a marcar també el ritme del desig, la il·lusió, la lluita per aconseguir un objectiu i fer que el ritme de palpitacions s'esllangueixi a la vegada que puja el llistó de la compensació per l'èxit aconseguit.

«Tick, tick... bomm!» és una oportunitat per conèixer millor el compositor que va veure frustrada per una mort jove i absurda la seva carrera després de «Rent» i també per retrobar a tocar dels espectadors tres intèrprets que han fet del musical la seva meta artística i teatral i sempre sense decebre mai els seus seguidors. (...)