Tick, tick... boom!

Musical

informació obra


Text:
Jonathan Larson, David Auburn
Composició musical:
Stephen Oremus
Direcció:
Ferran Guiu, David Climent, Pablo Molinero (los corderos. sc)
Direcció Musical:
Joan Comaposada
Adaptació:
Marc Gómez
Producció:
Versus Teatre
Il·luminació:
Daniel Gener
Intèrprets:
Xavi Duch, Lu Fabrés, Marc Pociello
Interpretació musical:
Joan Comaposada, Pau Mas, Jordi Sánchez, Berenguer Aina, Joel Signes, Kiko Valín, Cristina Aguilella
Sinopsi:

És la setmana del 30 aniversari d’en Jonathan (Jon). La seva parella (Susan) vol formar una família i traslladar-se fora de la ciutat – tick… El seu millor amic (Michael) s’ha comprat un BMW i s’està mudant a la part alta de la ciutat – tick… i en Jon treballa de cambrer, intentant  escriure un gran musical, i sentint la pressió d’haver de decidir entre seguir lluitant pel seu somni o renunciar-hi per diners – BOOM!

tick, tick… BOOM! és el musical autobiogràfic que Jonathan Larson va escriure poc abans ( o gairebé al mateix temps ) que RENT. Situat a Nova York al 1990, explica la història d’un jove aspirant a compositor que ha de decidir si vol seguir lluitant pel seu somni.

Finalista a espectacle musical al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Tick, tick... boom!

27/12/2017

Musical de petit format, gran musical

per Pep Vila

Una crida als amants del musical i del teatre en general: "Tick tick boom" no pot passar desapercebuda en la cartellera, nadalenca o no. Es tracta d'una peça de Jonathan Larson, l'autor de "Rent", però no pel fet de ser menys coneguda ha de ser menys valuosa. Es aquesta la història d'un compositor de musicals --el mateix Larson- que comença a posar.se nerviòs veient que no triomfa. Us sona? Ara segueix passant en moltes ocasions, oi?

Quin és, doncs, el mèrit? que amb només 3 actors aquí es fa un bon musical: Xavi Duch (un especialista en la matèria), Lu Fabrès i Marc Pociello es deixen la pell a l'escenari amb grans veus a ritme de rock o de balades més melancòliques. I sí, petit format: escenografía gairebé nua amb un sofà i una barra de bar, contrarestada amb un pou de talent. Història divertida a estones i emotiva en moltes ocasions, també és ben cert que no difereix molt de l'obra mestre de Larson. I, sobretot, música en directe: quatre artistes que fan les delícies del personal. Amb tan poc no es pot demanar més.