Tierra Efímera

informació obra



Direcció:
Núria Alvarez Coll, Miguel Garcia Carabias
Autor:
Miguel Garcia Carabias
Intèrprets:
Núria Alvarez/Marie Neichel, Guillermo Manzo, Miguel Garcia
Producció:
Collectif Terron
Companyia:
Compañía Nacho Diago, Compañía Nacho Diago
Sinopsi:

Entre arquitectura efímera i coreografia pictòrica, la terra s'expressa a nivell plàstic. Amb una inquietant sensualitat, l'espectacle juga amb la fusió entre pintura i cinema, dibuix animat i coreografia, teatre d'ombres i creació gràfica. A través d'una tela, s'inventen i sorgeixen una multitud de seqüències gràfiques, de símbols pictòrics, de cal·ligrafies abstractes que tracen un efímer fresc de formes i siluetes.

Crítica: Tierra Efímera

04/04/2017

Un treball de gran plasticitat que explora les possibilitats expressives de la terra i el fang

per Carme Tierz

El primer treball de Collectif Terron, companyia franco-espanyola nascuda el 2010, lliurada a l’experimentació i a la creació interdisciplinar a partir de matèria primordial –terra, fang, sorra–, sintetitza a la perfecció la filosofia del grup: Tierra efímera no és teatre d’ombres, tot i que en més d’una ocasió la silueta fosca de màscares i altres accessoris es projecta en escena; no és teatre gestual, per més que els actors no pronuncien una sola paraula sinó que parlen amb els dits, les mans; no és teatre d’objectes, malgrat els tres intèrprets manipulen la terra i l’aigua, les insuflen vida, amagats rere una pantalla.

Tierra efímera és una fascinant performance plàstica, un encadenat de quadres pintats amb terra, element que en mans dels pintors adopta diferents textures, formes, colors, i adquireix una expressivitat sorprenent. Les imatges que es dibuixen i esborren al llenç-pantalla són, per moments, suggeridores, d’altres, divertides, o colpidores, o impactants; ens condueixen per ciutats i deserts, ens mostren la creació i la destrucció de la vida; ens fan viatjar pels terrenys fantàstics de la imaginació i fins i tot al mateix univers, l’origen de tot. I ens recorden, en tot moment, la fugacitat de realitats que ens semblen estables, incommovibles. Excel·lent.