TiraVol

Circ

informació obra


Intèrprets:
David Soubies
Direcció:
David Soubies, GANSO
Composició musical:
David Soubies
So:
Jérémie Guerin
Il·luminació:
«PP» Patrick Ponchant
Vestuari:
Aurèlie Jacob
Escenografia:
Romain Giard
Producció:
La Verrerie d’Alès, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon , Espace Culturel des Corbières
Companyia:
GANSO
Sinopsi:

Tots dos, entregats en una acrobàcia inèdita, a la frontera entre perxa xinesa i l’acro-dansa. Un espectacle ple de poesia i humor, que ens transporta cap a un univers aeri on les arts del circ, la dansa i la música conformen una cadència dolça i temerària.

Al centre de l’espectacle, un tercer personatge, una estructura en forma de prisma triangular, element sonor no identificat. Els personatges es perden dins d’aquest laberint de ferros, balancejant-se, vacil·lant, giravoltant.

TiraVol és el relat d’un viatge, d’una trobada. Un diàleg entre dues cultures, entre cara nord i cara sud d’una mateixa muntanya. Una oda a la diversitat, un crit de festa, una història entre il·lusions i realitats, on el cos i l’ànima juguen els rols principals.


Crítica: TiraVol

13/05/2018

Construcció física d'un exercici gimnàstic

per Jordi Bordes

Els Daraomai presenten un treball de notable desgast físic. En una estructura elevada en forma de triangle equilàter, evolucionen al seu voltant utilitzant les bases com a barres fixes. El treball del duet prova alguna altra textura, com ara, el joc perseguint-se amb uns sacs o bé una estranya mística amb el gegant de capa amb caputxa de monjo. La coreografia els exigeix un desgast físic perquè contínuament van movent-se en qualsevol de les tres barres fixes però també pujats dalt de l'estructura que l'aprofiten per fer malabarisme caminant-hi per sobre o penjant una tela que després serà un nou element d'equilibri i força. 

Hi ha poc espai per a l'emoció. Tot és força i resistència per desenvolupar vàries tècniques circenses (a més de funambulisme i barra fixa) com ara les teles o el joc de portor i àgil sobre seu per construir aquest gegant llarg i prim que fita públic enllà amb inquietant quietud. Possiblement, si es definís millor la relació dels dos intèrprets (o convertits en personatges) podria interessar més l'audiència menys especialista que, agraeix la construcció d'un relat coherent (sigui més o menys abstracte).