Todo este ruído

Dansa

informació obra


Creació:
Qabalum
Sinopsi:

«I tu i jo, que hem vingut de tan lluny, que hem travessat el cosmos per acabar just aquí, ens dissoldrem, poc a poc, en l'eternitat de la qual ja formem part»... Peça per a dos cossos i un dron, que beu de l’imaginari de la ciència-ficció, de les narracions fragmentàries i fotogràfiques del còmic, de les imatges generades per ordinador (CGI) i dels efectes especials. Un poema ballat que dibuixa un futur possible, un cant a la llum que travessa el temps per donar-nos forma.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Todo este ruído

13/09/2024

Un dron que balla a Todo este ruido, de la cia QABALUM

per Júlia Vernet Gaudes

Todo este ruido de la companyia Qabalum, vinguda de Navarra i integrada pels coreògrafs i ballarins Lucía Burguete i Diego Pazó, acompanyats a escena per un dron (Joan Cano). A partir de l’imaginari popular de la ciència ficció, tant en el seu vessant cinematogràfic i d’animació com del còmic, es planteja una situació escènica en què dos éssers (bé els últims supervivents de la Terra, uns astronautes extraviats, uns robots antropomorfs o uns extraterrestres humanoïdes) conviuen amb un altre ésser tecnològic, el dron, que malgrat la seva artificialitat, la seva aparent espontaneïtat el converteix tant en un personatge més de l’escena, com en un intèrpret més de la coreografia.

Cal destacar la qualitat de moviment aconseguida per la companyia, que a partir de les tècniques de dansa contemporània troben un registre propi per a la peça que aconsegueix transmetre la sensació d’ingravidesa i fragmentarietat, fins i tot d’una artificialitat que amaga una humanitat atrapada en les seves pròpies ambicions. Si ve no es va poder sentir massa bé el text (tot el públic va donar la peça per acabada a la meitat perquè els intèrprets desapareixien per a un canvi de vestuari), la companyia ens va aconseguir traslladar a aquella perspectiva planetària i galàctica de la humanitat, que provenint dels pols de les estrelles, probablement ens acabem tornant a convertir en pols, si d’estels o de cendres ja depèn del pessimisme de cadascú.