Tomás Moro, una utopía

informació obra



Autor:
William Shakespeare, Anthony Munday, Herny Chettle, Thomas Dekker, Tomas Heywood
Traducció:
Aurora Rice, Enrique García-Máiquez
Adaptació:
Ignacio García May
Direcció:
Tamzin Townsend
Ajudant de direcció:
Ricardo Cristóbal
Intèrprets:
José Luis Patiño, Ángel Ruiz, Lola Velacoracho, Silvia de Pe, Sara Moraleda , Manu Hernández, César Sánchez, Daniel Ortiz, Chema Rodríguez-Calderón, Jordi Aguilar, Ricardo Cristóbal
Escenografia:
Ricardo Sánchez Cuerda
Il·luminació:
Felipe Ramos
So:
Sandra Vicente
Caracterització:
María J. Barta
Vestuari:
Gabriela Salaverri
Producció:
Fundación UNIR
Sinopsi:

Tomás Moro, una utopía es vertebra sobre la personalitat optimista i abassegadora del gran amic d’Erasmo, personatge que apareix a l’obra. Així, Shakespeare i els seus companys pensen la biografia de Moro des de la seva impecable execució com agutzil de Londres, afavorint l’enteniment ciutadà, fins el seu irrenunciable comportament ètic després de ser nomenat per Enrique VIII lord Canciller, que li ocasionaria l’enemistat del rei i la seva condemna.

Especial significat té a l’obra l’execució de Moro, amb el seu comiat, confiat en què la seva recta consciència, vencent presons familiars i socials, salvi alguna cosa més que la seva dignitat. A les paraules finals del seu botxí, abans de que el ferro es precipiti sobre el seu coll, queda clara la seva concepció de l’existència: “Aquí abandona Moro el somriure. I amb raó: el boig, amb la seva fràgil vida de carn, mor. Que cap ull deixi anar una trista llàgrima. El nostre naixament al Cel ha de ser així: buit de temor”.

Crítica: Tomás Moro, una utopía

01/03/2014

Adaptació difícil d'una obra semiclandestina de Shakespeare

per Jordi Bordes

És lloable l'experiència de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR) de vincular els seus alumnes, que estudien a distància, a través d'un acte cultural que es realitza sempre en viu i en directe: el teatre. Ara han produït Tomás Moro, una utopía que la presenten a les principals places de l'Estat. La peça parteix d'un text, escrit a 10 mans fa cinc segles. D'entre els autors, hi ha William Shakespeare, un dramaturg que deuria reverenciar l'honestedat i intel·ligència de Tomàs Moro. L'adaptació que proposa Ignacio García May incorpora un narrador que ajuda a contextualitzar el drama (que procura evitar la vessant il·luminada del personatge i prova de concentrar-se en el seu vessant més humà; en la contradicció, en el dubte).

Hi ha un meritori treball d'entrega dels actors d'un muntatge que la directora Tamzin Townsend, vol que sigui molt àgil. Hi ha personatges que es desdoblen però de manera aparentment dissimulada; no juguen a la metateatralitat, ensenyant les costures d'aquesta convenció, majoritàriament. Sí que ho fan amb el narrador, que es troba immers en la trama contínuament, el que permet un joc interessant. És una llàstima que no hi hagi manera de conèixer les ombres d'aquest text, que denunciava l'actitud d'Enric VIII (tot i que evita treure'l de personatge) per consolidar la dinastia del Tudor. Isabel I, avalalora del teatre britànic de l'èpocade Shakespeare, filla d'Enric VIII seria l'última baula. Va ser arran de la seva mort ,precisament, que va aparéixer aquesta obra, lloant l'ètica de Tomàs Moro, mort executat per no trair la seva consciència.