Tomás Moro, una utopía

Teatre

informació obra


Autoria:
William Shakespeare, Anthony Munday, Herny Chettle, Thomas Dekker, Tomas Heywood
Traducció:
Aurora Rice, Enrique García-Máiquez
Adaptació:
Ignacio García May
Direcció:
Tamzin Townsend
Ajudantia de direcció:
Ricardo Cristóbal
Intèrprets:
José Luis Patiño, Ángel Ruiz, Lola Velacoracho, Silvia de Pe, Sara Moraleda , Manu Hernández, César Sánchez, Daniel Ortiz, Chema Rodríguez-Calderón, Jordi Aguilar, Ricardo Cristóbal
Escenografia:
Ricardo Sánchez Cuerda
Il·luminació:
Felipe Ramos
So:
Sandra Vicente
Caracterització:
María J. Barta
Vestuari:
Gabriela Salaverri
Producció:
Fundación UNIR
Sinopsi:

Tomás Moro, una utopía es vertebra sobre la personalitat optimista i abassegadora del gran amic d’Erasmo, personatge que apareix a l’obra. Així, Shakespeare i els seus companys pensen la biografia de Moro des de la seva impecable execució com agutzil de Londres, afavorint l’enteniment ciutadà, fins el seu irrenunciable comportament ètic després de ser nomenat per Enrique VIII lord Canciller, que li ocasionaria l’enemistat del rei i la seva condemna.

Especial significat té a l’obra l’execució de Moro, amb el seu comiat, confiat en què la seva recta consciència, vencent presons familiars i socials, salvi alguna cosa més que la seva dignitat. A les paraules finals del seu botxí, abans de que el ferro es precipiti sobre el seu coll, queda clara la seva concepció de l’existència: “Aquí abandona Moro el somriure. I amb raó: el boig, amb la seva fràgil vida de carn, mor. Que cap ull deixi anar una trista llàgrima. El nostre naixament al Cel ha de ser així: buit de temor”.

Crítica: Tomás Moro, una utopía

05/03/2014

Muntatge al qual sempre se li pot agrair la reflexió al voltant d'un personatge històric tan interessant.

per Manuel Pérez i Muñoz

L'enigmàtica peça Sir Thomas More representa tot un misteri filològic, font d'especulació per a estudiosos del teatre isabelí. La teoria més estesa parla d'un text escrit a deu mans per alguns dels autors representatius del període, inclús s'especula amb l'autoria shakespeariana d'alguns dels passatges, motiu comercial suficient per atribuir-li al geni anglès el conjunt de la peça, sense més explicacions.

Lluny d'aportar claredat a la qüestió, el muntatge de Tamzin Townsend fa un escombrat dels trets més angulosos de l'estructura compositiva i es centra en el personatge protagonista, un Tomàs More des del seu vesant més humà. Es potencien, doncs, els trets més amables del seu caràcter passant de puntetes sobre els dubtes filosòfics de la seva caiguda en desgràcia i, per extensió, del període històric en discussió, el regnat d'Enric VIII.

La incorporació d'un narrador extern al fil narratiu facilita la comprensió de l'obra que, no obstant això, no aconsegueix superar el desigual interès de les escenes i quadres proposats. El treball de la companyia, tot i no ser massa original en les formes, compta amb prou energia per aixecar un conjunt al qual sempre se li pot agrair la reflexió al voltant d'un personatge històric tan interessant.