Els puristes es
deuen posar les mans al cap veient Torobaka.
Si tant Israel Galván
com Akram
Khan han estat criticats per atrevir-se a tocar les arrels ancestrals del kathak
i del flamenc, aquesta gent, ancorada en l’ancestral, es deu esgarrifar encara
més en veure com un ballarí indi-britànic s’atreveix amb el flamenc, i com un
flamenc s’aventura amb el kathak,
dansa tradicional índia. Però aquí recau la saviesa d’aquests mestres de la
dansa, la d’uns creadors que, coneixedors i respectuosos de la tradició, han
sabut descompondre el llenguatge ancestral del seu ball per conduir-lo cap a
una expressió evolucionada, propera als temps actuals, però lluny de qualsevol
manifest d’exhibicionisme barat.
Inspirat en el
poema Toto-vaca del rumanés
Tristan
Tzara,
un dels principals autors del moviment Dadà, el muntatge de Galván
i Khan ve a ser un espai d’encontre, uns llimbs on els dos homes es miren cara
a cara, s’observen, es toquen, es repten, amb la finalitat de construir un
terreny nou. Situats enmig d’una rotllana, simulacre d’una plaça de toros, Galván
i Khan ofereixen un nivell de creació, rigorós i quasi místic, que voreja la
genialitat. Tenint sota els peus el color terra de la sorra, creat a partir
d’una excel·lent il·luminació, Galván
i Khan interpreten, junts o de manera individual, un recital d’altíssim nivell,
d’una puresa i pulcritud de gest impecable. I el contingut d’aquest recital
està format per fragments de magnitud, de petits gestos, de solemnitat i fins i
tot d’humor. Un gran recital en el qual també tenen un lloc molt destacat els
músics que hi participen, Bobete,
un palmero
de gran personalitat; el percussionista Bernhard
Schimpelsberger,
i els cantants David Azurza
i Christine
Leboutte,
aquesta última col·laboradora de Sidi
Larbi
Cherkaoui
que a Barcelona ja es va poder escoltar en el muntatge Foi dels Ballets C. de la B. Músiques
tradicionals indies,
sons de percussió, palmas
i zapateado,
veus quasi angelicals, cançons popular
com El Vito
i Los cuatro
muleros,
acompanyen els moviments de Galván
i Khan, posseïdors d’uns gestos tant diferents com semblants. Només cal
fixar-se amb els moviments de braços que executen a l’uníson, o amb el zapateado;
un calçant botes de flamenc, l’altre amb els peus nus i amb uns braçalets de cascavells
als turmells. Sublim.
