Tot va bé si acaba bé

informació obra



Adaptació:
Mònica Bofill, Judith Pujol
Direcció:
Mònica Bofill, Judith Pujol
Traducció:
Salvador Oliva
Intèrprets:
Òscar Bosch, Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Diaz, José Pedro García Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Ariadna Matas, Santi Monreal, Ricard Sadurní, Diana Coca
Vestuari:
Giulia Grumi
Autor:
Diana Coca
Sinopsi:

La companyia Parking Shakespeare tanca la ronda de comèdies de Shakespeare amb aquest desè títol. L'adaptació, de fet, inclou un homenatge a la seva manera de crear i a la insistència de completar tot el llistat de comèdies del dramaturg, amb traduccions de Salvador Oliva.

Crítica: Tot va bé si acaba bé

01/08/2018

Poc es pensaven que acabaria bé!

per Jordi Bordes

La gent de Parking Shakespeare celebra el seu desè muntatge al Parc del Nord. És la darrera comèdia. han acabat la sèrie que s'havien proposat. Poc s'imaginaven que podrien completar tot el repertori de comèdies. De fet, si d'alguna tenien angúnia és, precisament, la que es presenta ara. Perquè és la més enrevessada i no té la brillantor ni la comicitat de les anteriors. Però l'adaptació de Mònica Bofill i Judith Pujol ha sabut extreure-li la peripècia i tallar-ho amb moments musicals marca Parking Shakespeare. Així, la peça sona divertida i, també, com a homenatge a la gent que manté el projecte posant la gorra al final de cada funció.

De fet, les sortides de to són esperades. I són un desengreixant molt agraït. Empenyent l'altaveu aprofiten per cantar, sí, i fer gresca (amb un punt de La Cubana, però amb una  austera col·lecció de vestuari), i també aprofiten per clamar a favor de la majoria de les demandes dels actors (i de les actrius!) d'avui: Llibertat d'expressió; No Callarem; més paper per a les dones artistes...

"La culpa de tanta comèdia la té Shakespeare", sentencia l'actor Santi Monreal que és l'impulsor dels Parkings d'hivern, per abordar drama i textos contemporanis. Hi ha molta broma interna que l'espectador, conegui la història de la companyia o no, riu i celebra. L'embolic d'un noble capriciós que té enamorada una filla de metgessa molt espavilada permet que la trama circuli de Rosselló a París i fins a terres italianes. Els típics enganys, els nobles que es perden per la boca, i la capacitat dels més senzills de fer-los passar pel pedregar són les notes habituals d'aquesta peça de Shakespeare. Què no s'entén algun passatge?Doncs un intèrpret ho diu clarament i els altres li expliquen (i així garanteixen que cap espectador es perdi entre cartes, anells,  poemes carregats d'ironia). Eficaç, fluïda i molt distreta. Ens haurem d'esperar un any a veure com resolen la fi de repertori còmic...