Tota aquesta por que ara tinc

Teatre

informació obra


Direcció:
Andrea Jiménez
Autoria:
Andrea Jiménez, Guillem Albà, Marc Angelet
Sinopsi:
  • Del magnetisme i la capacitat de connexió amb el públic de Guillem Albà i la provocació escènica d’Andrea Jiménez, neix Tota aquesta por que ara tinc, espectacle que acollim en el marc del Grec 2024 Festival de Barcelona.
  • La peça és un exercici teatral visceral i personal que hibrida performance, humor, paraula i gest.

Guillem Albà s’enfronta a les seves pitjors pors en un salt intencionat a l’inesperat, al fet caòtic i imprevisible. Un intent desesperat de deixar anar el control, sortir de la zona de confort per a abocar-se al canvi i enfrontar així l’evidència insuportable de la mort. I per això es posa en les mans d’Andrea Jiménez, una de les creadores més irreverents i interessants del panorama de les arts escèniques de l’Estat Espanyol.

Tota aquesta por que ara tinc és l’espectacle que fa nou de Guillem Albà, clown i creador escènic amb un llenguatge propi desenvolupat al llarg dels 17 anys de companyia de creació. El seu univers artístic està en constant evolució, ampliació i descoberta, combinant disciplines com el teatre visual, l’humor, els titelles, la música o el teatre de gest. Els seus anteriors treballs s’han vist en escenaris nacionals i internacionals (Europa, Àsia, Llatinoamèrica…) i ha rebut reconeixements com el Premi Max 2022 a la Direcció d’Escena o el Premi del Públic de FiraTàrrega 2014. Ha col·laborat en projectes i produccions externes com la codirecció de Canto jo i la muntanya balla’ (LaPerla29), ha dirigit espectacles de circ i bandes de música com Txarango i Love of Lesbian a més de presentar programes de televisió (Celebrem i El llenguado) o col·laborar en programes de ràdio (Islàndia, a RAC1).

Andrea Jiménez ha creat i dirigit espectacles de teatre per institucions com el Centro Dramático Nacional, el Teatro de la Abadía, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centro Dramático Galego, o el Teatro Circo Price i el seu treball s’ha pogut veure en teatres i festivals nacionals i internacionals. És fundadora de la multipremiada companyia Teatro En Vilo i Premi Ojo Crítico de Teatro 2019. Andrea investiga el creuament entre ficció i realitat, veritat i mentida, teatre i performance, combinant irreverència, humor, investigació i una constant renovació del llenguatge escènic i estètic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Tota aquesta por que ara tinc

21/07/2024

Abocat al desconegut

per Marc Sabater

Després de 20 anys dedicats majoritàriament a espectacles de comèdia, humor, música, alegria i color, el clown Guillem Albà ha decidit fer un gir —gairebé copernicà— a la seva carrera, sortir de la seva zona de confort i explorar formats i textures artístiques diferents. Ho ha fet al seu novè espectacle en solitari, una proposta de títol revelador, Tota aquesta por que ara tinc, on s’endinsa en la foscor de la mà de la directora Andrea Jiménez i acompanyat, en escena, per Aitana Giralt.

Potser la millor definició que es pot fer del muntatge és que qualsevol semblança amb el Guillem Albà del passat és poc menys que pura coincidència. Tota aquesta por que ara tinc és un espectacle obscur, íntim i introspectiu on, a partir de l’autoficció, aquest creador escènic es posa en la pell d’un actor de text disposat a interpretar una versió de Hamlet quan un infortuni aboca a una trobada cara a cara amb la mort.

Un encontre entre la ficció i la realitat que deslloriga reflexions sobre la vida, l’existència,  l’ofici d’actor o la pròpia carrera d’Albà, marcada definitivament per Jango Edwards, un pallasso desaparegut fa tot just un any i a qui l’espectacle i l’intèrpret homenatgen oportunament. Tot plegat, sempre en la penombra i amb un llenguatge escènic que bascula entre el teatre de text convencional, el teatre visual i la performance, una hibridació molt present en la trajectòria d’Andrea Jiménez.

El mix, però, no acaba de funcionar i l’exuberància formal contrasta amb una manca de fons important. Tota aquesta por que ara tinc obre moltes portes però no en tanca cap i, al cap i a la fi, un se’n va amb la sensació d’haver vist un espectacle molt ben intencionat però prim, insubstancial, que no porta massa enlloc, amb un protagonista que, tot cal dir-ho, no sembla transitar-hi amb comoditat i amb uns moments performàtics bastant extemporanis.

Només una molt bona factura tècnica (gran il·luminació de Jou Serra), el bon fer d’Aitana Giralt i el moments en què Albà fa d’Albà aconsegueixen insuflar una mica de to a una proposta que, més enllà de palesar la valentia d’aquest creador  a l’hora d’abocar-se al desconegut, es queda francament molt curta.