Tota aquesta por que ara tinc

Teatre

informació obra


Direcció:
Andrea Jiménez
Autoria:
Andrea Jiménez, Guillem Albà, Marc Angelet
Sinopsi:
  • Del magnetisme i la capacitat de connexió amb el públic de Guillem Albà i la provocació escènica d’Andrea Jiménez, neix Tota aquesta por que ara tinc, espectacle que acollim en el marc del Grec 2024 Festival de Barcelona.
  • La peça és un exercici teatral visceral i personal que hibrida performance, humor, paraula i gest.

Guillem Albà s’enfronta a les seves pitjors pors en un salt intencionat a l’inesperat, al fet caòtic i imprevisible. Un intent desesperat de deixar anar el control, sortir de la zona de confort per a abocar-se al canvi i enfrontar així l’evidència insuportable de la mort. I per això es posa en les mans d’Andrea Jiménez, una de les creadores més irreverents i interessants del panorama de les arts escèniques de l’Estat Espanyol.

Tota aquesta por que ara tinc és l’espectacle que fa nou de Guillem Albà, clown i creador escènic amb un llenguatge propi desenvolupat al llarg dels 17 anys de companyia de creació. El seu univers artístic està en constant evolució, ampliació i descoberta, combinant disciplines com el teatre visual, l’humor, els titelles, la música o el teatre de gest. Els seus anteriors treballs s’han vist en escenaris nacionals i internacionals (Europa, Àsia, Llatinoamèrica…) i ha rebut reconeixements com el Premi Max 2022 a la Direcció d’Escena o el Premi del Públic de FiraTàrrega 2014. Ha col·laborat en projectes i produccions externes com la codirecció de Canto jo i la muntanya balla’ (LaPerla29), ha dirigit espectacles de circ i bandes de música com Txarango i Love of Lesbian a més de presentar programes de televisió (Celebrem i El llenguado) o col·laborar en programes de ràdio (Islàndia, a RAC1).

Andrea Jiménez ha creat i dirigit espectacles de teatre per institucions com el Centro Dramático Nacional, el Teatro de la Abadía, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centro Dramático Galego, o el Teatro Circo Price i el seu treball s’ha pogut veure en teatres i festivals nacionals i internacionals. És fundadora de la multipremiada companyia Teatro En Vilo i Premi Ojo Crítico de Teatro 2019. Andrea investiga el creuament entre ficció i realitat, veritat i mentida, teatre i performance, combinant irreverència, humor, investigació i una constant renovació del llenguatge escènic i estètic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Tota aquesta por que ara tinc

23/07/2024

Escac amb un cavall blanc

per Jordi Bordes

Diu Krystian Lupa que un actor mor cada 20 anys. Té la vida d'un cavall. L'intèrpret té una segona oportunitat perquè pot renéixer aportant una nova pàtina desconeguda. El dramàtic pot ser clown; el pallasso obrir-se a la tragèdia. El showman pot saltar a l'autoficció. I així fins que arribi al descans per anar en bici, baixar a la platja. O, directament, morir. En definitiva, es tracta d'aportar imatges al film d'abans de morir diferents de l'entorn teatral, que són centenars de funcions exposant-se al públic, un cop i un altre. Que fins i tot el personatge de la mort s'acaba avorrint. O això diuen...

Guillem Albà celebra els seus 20 anys de carrera professional (va començar amb 19 anys tocant l'acordió amb els Titzina) fent un salt mortal. Hamlet es preguntava massa coses i tenia angúnia d'aquell paisatge del qual ningú tornava (Àlex Rigola en faria una dramatúrgia ben potent fa uns anys amb Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers). Albà, amb Aitana Giralt i de la mà d'Andrea Jiménez s'han posat a prova. I entre una calavera, els tics dels actors dramàtics i una certa angúnia a l'abisme (l'univers exigent de la paraula de la trama aristotèlica) no abandona la seva insòlita simpatia, connecta de nou sense el silenci de Trau, Pluja o Calma. Però tampoc contagia amb la festa com a Marabunta O Jaleiu. D'Sketchofrenia, encara li queda aquella necessitat de moure's contínuament (per fer el quadre més còmic)...En aquest joc, Albà demostra que té camp per córrer en l'experimentació. Que sigui dramàtic, còmic o delirant, el que compta és sentir-se viu, en risc, actiu, a dalt de l'escenari. O en tot el que es desenvolupi per captivar l'audiència. No es tracta de competir amb la mort, sinó de jugar-hi sense por.