Després de Sketchofrenia i Flirt, Guillem Albà presenta aquest espectacle visual, que viatja de la comèdia a la poètica, passant per l’absurd i el teatre de titelles. Es va poder veure a la Fira de Tàrrega del 2012, i compta amb la col·laboració especial d'Anna Roig i d'Alfred Casas.
Benvinguts. Passeu, seieu, i deixeu-vos portar. Segurament no heu vist mai un món com aquest. I, segurament, encara que potser us recordi a algú, tampoc no heu vist mai un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments abans que arribin al final. Moments inacabats. Sí, a mi el primer cop també em va sobtar. Relaxeu-vos i deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història.
Guillem Albà és valent. Abandona els seus recursos de clown, de personatge empàtic, de transformista i es converteix en un home misteriós de caminar lent, que canta (de manera regular, tot s'ha de dir cosa que cal reforçar o donar-li una justificació dramatúrgica). Recorda un personatge fantasiós de Pere Calders tot i que no arrenca de cap escena quotidiana. O d'un Michael Ende, malalt per acaparar records (com aquells homes grisos que acaparaven el temps a "Momo").
Albà, doncs, abandona el seu paper de xouman (que també llueix al Marabunta d'aquestes dates). Com a pallasso desenvolupa, en tot cas el treball d'un Carablanca, un punt egoista. 60 minuts compartits del 45 milions que tenim reservats a viure, diuen. Amb poques paraules i tant auster com senzill per fer-lo exportable. Per a tots els públics (tot i que el personatge, que es va convertint de càndid a sinistre, faci un pèl de por a la canalla, possiblement).