Després de Sketchofrenia i Flirt, Guillem Albà presenta aquest espectacle visual, que viatja de la comèdia a la poètica, passant per l’absurd i el teatre de titelles. Es va poder veure a la Fira de Tàrrega del 2012, i compta amb la col·laboració especial d'Anna Roig i d'Alfred Casas.
Benvinguts. Passeu, seieu, i deixeu-vos portar. Segurament no heu vist mai un món com aquest. I, segurament, encara que potser us recordi a algú, tampoc no heu vist mai un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments abans que arribin al final. Moments inacabats. Sí, a mi el primer cop també em va sobtar. Relaxeu-vos i deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història.
Comença l'espectacle amb la presentació, planera i propera de Blai Rodríguez, dient-nos què explicaran i fins i tot quant durarà. Una manera de fer proper l'espectacle, i de trencar la quarta paret des d'un primer moment.
Assistim a un espectacle molt ben treballat des del punt de vista de la producció, precisament perquè tot en ell resulta una mica 'improvisat', com si fos un espectacle fet fa dècades, amb pocs recursos i totalment artesanal: el quadre elèctric no té pèrdua, així com la tramoia d'objectes i lluns que pugen i baixen.
Ens explica la història d'un personatge que s'ha dedicat a guardar tots els records de la vida a través d'una curiosa i 'vintage' màquina que els posa dins de saquets que després queden suspesos a una cambra de casa seva, i a través d'un imaginari mecanisme representat per una llanterna, reviure'ls a plaer. Però amb un inconvenient: les experiències emmagatzemades són inacabades, incompletes. Un vell amic ve a visitar-lo, i a la seva poètica manera (de clown-avi-nen deliciós) el convenç que també visqui el cada dia amb algú de carn i os que li ofereix unes experiències reals, sobretot a través de jocs i bromes.
En conjunt, un espectacle molt poètic, amb poques paraules (tot i que cap al final en són més) embolcallat sempre per la música, els efectes sonors i visuals, amb un ritme alegre però no accelerat, que en algun moment decau, a poc del final, però que es reprèn amb força i acaba amb una broma final.
Excel·lent proposta en clau de clown (i disculpeu el joc de paraules) on
Guillem Albà crea un magnífic protagonista, a cavall dels gnoms i els
vells rondinaires que tots hem conegut, però no puc deixar de ressaltar
el treball extraordinari del Blai Rodríguez, que ja se'ns posa a la
butxaca en la presentació, i aporta una alegria i moviment que
complementa perfectament la grisor i tristesa de l'avi que vivia dels
records. Com diuen ells, un espectacle de 65 minuts on passen coses, que
fa les delícies del públic, amb alguns somriures però amb reflexions sobre el final de la vida, que t'encongeixen el cor.