Trau

Teatre | Circ

informació obra


Intèrprets:
Guillem Albà, Blai Rodríguez, Sergio Matamala, Concha Milla
Ajudantia de direcció:
Marc Angelet
Escenografia:
Alfred Casas
Composició musical:
Anna Roig
Il·luminació:
Ignasi Solé, Oriol Ibáñez
So:
Ignasi Solé, Oriol Ibáñez
Sinopsi:

Després de Sketchofrenia i Flirt, Guillem Albà presenta aquest espectacle visual, que viatja de la comèdia a la poètica, passant per l’absurd i el teatre de titelles. Es va poder veure a la Fira de Tàrrega del 2012, i compta amb la col·laboració especial d'Anna Roig i d'Alfred Casas.

Benvinguts. Passeu, seieu, i deixeu-vos portar. Segurament no heu vist mai un món com aquest. I, segurament, encara que potser us recordi a algú, tampoc no heu vist mai un personatge com el que esteu a punt de conèixer. Guarda tot el que viu. Envasa i emmagatzema tots els moments abans que arribin al final. Moments inacabats. Sí, a mi el primer cop també em va sobtar. Relaxeu-vos i deixeu enrere tot el que heu viscut avui. Ara comença una altra història.


Crítica: Trau

04/02/2015

La màgia de l’objecte

per Francesc Massip

Els dimarts de febrer el Lliure de Gràcia acomboia un joiell teatral per paladejar a gust. Trau és una peça on s’encadella el teatre d’objectes amb el de titelles i les ombres xineses, amb una escenografia artesanal, plena d’artefactes imaginatius, de mecanismes estrambòtics i hilarants, amb ressons de Philippe Genty. Elements que concorren en explicar una història delirant: la d’un personatge abocat a emmagatzemar instants, a congelar accions just abans que s’acompleixin, a atrapar els amics i coneguts en el moment de culminar l’encontre. Guillem Albà construeix aquest rol amb la precisió i la delicadesa d’un orfebre. S’enfunda en una gestualitat minuciosa i exacta, assaonada en la millor escola de Jacques Lecoq, capaç de definir sense badar boca la idiosincràsia del personatge que s’empesca. Les acotacions van a càrrec d’un fresc Blai Rodríguez, un pallasso sabatots i extravertit que fa de spalla del circumspecte protagonista en incorporar el seu últim amic ans de quedar enxampat en la diabòlica màquina envasadora de moments inacabats. La màgia de Trau resideix en aquesta poètica imaginativa, audaç, que Albà elabora amb depurada tècnica de mim i un acurat tractament visual i sonor. Per llepar-se el bigot!