Diuen que el temps és or i és cert,
però donar-li més valor del que té et pot acabar prenent la vida. El
protagonista d’aquesta història viu obsessionat pel pas d’unes agulles de
rellotge que mai s’aturen i que l’obliguen a mantenir-se despert per no perdre
ni un dels minuts que brinden en moure’s. Tampoc entoma bé els finals, ja
siguin en un llibre, en una tassa de cafè o en una situació de felicitat. Per
això, i aquest és el seu secret, emmagatzema moments en el seu punt àlgid. Si
no s’acaben es poden mantenir vius, creu... i això el reconforta, encara que no
els pugui degustar fins l’últim sospir, encara que se li esvaeixin de cop
deixant-li una immensa buidor, un trau que cada cop es va fent més i més gran,
més i més dolorós.
‘Trau’ és un conte preciós creat des de
la senzillesa per tocar temes tan profunds com la manera en què vivim la vida.
És un regal de 65 minuts perquè desconnectem del nostre món i tafanegem la
manera de ser i de fer d’algú que intenta ser feliç però no se n’adona de tot
el que se li escapa. I és, sobretot, una peça amb un univers visual, poètic i
sonor (la composició musical és d’Anna Roig, vocalista del grup Anna Roig i L’Ombre de Ton Chien) de
gran bellesa, que hipnotitza l’espectador i el transporta oníricament per
aquest particular i revelador viatge. S’explica amb gestos –magnífica la
metàfora per expressar la voluntat de capturar els moments–, poques paraules, teatre
d’objectes i titelles i altres tècniques com les ombres xineses, i es pren el
seu temps perquè el públic el pugui respirar relaxadament.
Guillem Albà –en el paper protagonista–
i Blai Rodríguez –en el de “l’altre”, l’amic incondicional que tot ho aguanta–
fan un tàndem de pallassos excel·lent que es complementa orgànicament amb la mà
invisible dels tècnics que aporten tot allò que apareix del no res i
contribueix a generar la màgia que impregna l’espectacle. Sens dubte, és clau
l’imaginatiu i estètic espai escènic de sacs, ginys, palanques i contrapesos dissenyat
i construït per Alfred Casas, un veterà de l’escenografia que fa ja 40 anys que
treballa amb reconegudes companyies de titelles del país.
‘Trau’ és el tercer espectacle d’Albà,
després de ‘Sketchofrenia’ i ‘Flirt’ i abans de ‘Marabunta’ i el recent estrenat
‘Pluja’. Si als dos primers hi vèiem essencialment el treball de clown fresc,
energètic i desimbolt que engendraria l’exitosa fórmula de ‘Marabunta’ amb The
All In Orchestra (a ‘Sketchofrenia’ ja hi treien el cap alguns dels seus personatges
i gags, i a ‘Flirt’ hi va sumar l’acompanyament musical d’una banda –l’Always
Drinking Marching Band– i s’erigia com a xouman), a ‘Trau’ va atrevir-se a explorar
un registre nou, més intimista, que li ha permès fer créixer l’element poètic
i visual. És dins d’aquesta línia d’on ha nascut ‘Pluja’, la més sentida de les
seves produccions, al costat de Clara Peya. La companyia es mou, doncs, en
estils ben diferents, sense allunyar-se mai de l’humor i el gest (marca de la
casa) i els missatges que canten a la vida, a sentir-se bé, a compartir els
sentiments. Esperem amb delit descobrir per on anirà la propera creació...
