Tragèdies romanes (Romeinse tragedies)

Teatre

informació obra


En aquest macroespectacle èpic, primera visita a Barcelona del Toneelgroep Amsterdam, teatre i televisió s’alien per parlar del poder polític amb les paraules de Shakespeare. No us quedeu a la butaca: Ivo van Hove, un director de culte que ha renovat l’escena europea, us convida a voltar pel teatre.
Autoria:
William Shakespeare
Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Intèrprets:
Hélène Devos, Roeland Fernhout, Fred Goessens, Janni Goslinga, Marieke Heebink, Hans Kesting, Hugo Koolschijn, Chris Nietvelt, Frieda Pittoors, Alwin Pulinckx, Gijs Scholten van Aschat, Bart Slegers, Eelco Smits, Karina Smulders
Direcció:
Ivo van Hove
Composició musical:
Eric Sleichim
Traducció:
Tom Kleijn
Interpretació musical:
Ruben Cooman, Yves Goemare, Hannes Nieuwlaet, Christiaan Saris, Bl!ndman (percussió)
Adaptació:
Bart van den Eynde, Jan Peter Gerrits, Alexander Schreuder
Escenografia:
Jan Versweyveld
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Vestuari:
Lies van Assche
Vídeo:
Tal Yarden
Producció:
Holland Festival, De Munt Brussel, Kaaitheater Brussel, Muziektheater Transparant, Bl!ndman
Sinopsi:

L’escenari sembla una sala de passos perduts del Parlament Europeu, però ja veureu que no és tan diferent del palau de Juli César o la cort d’una reina. En aquest espectacle assistim a tres tragèdies romanes de Shakespeare (Coriolà, Juli Cèsar i Antoni i Cleòpatra) representades en un sol muntatge i amb un ritme i una realització gairebé televisives. Per una vegada, estareu situats al centre de l’arena política. I no només això, sinó que podreu passejar lliurement pel teatre i fins i tot per l’escenari per veure les coses des d’un altre punt de vista. En aquesta mixtura insòlita de teatre i vida quotidiana, descobrireu les cares ocultes del joc de la política veient un xou multimèdia, estimulant i imaginatiu, que utilitza les tecnologies més noves. Shakespeare parla amb paraules d’avui, i no és gens estrany, ja que Van Hove s’esforça en les seves posades en escena a rellegir les obres del repertori teatral sota un prisma actual i a reflectir sobre l’escenari els mecanismes, de vegades perversos, d’una societat contemporània marcada per l’individualisme. 

* L'espectacle inclou diversos entreactes i lliure circulació per l'espai escènic.

Crítica: Tragèdies romanes (Romeinse tragedies)

03/07/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Eduard Molner


En el muntatge d’Ivo van Hove del Toneelgroep d’Amsterdam Antoni i Cleopatra és la tercera tragèdia presentada, després de Coriolà i Juli Cèsar. L’ordre segueix la cronologia de la història: Coriolà ateny la Roma que ha deixat enrere la monarquia, Juli Cèsar explica les tensions polítiques que menen a la crisi definitiva de la mateixa república i Antoni i Cleopatra, tracta l’adveniment de l’Imperi, és la tragèdia que té com escenari el món sencer conegut a començaments de la nostra era, o en els nostres dies, el món globalitzat. No segueix, però la cronologia de l’escriptura, ja que en aquest cas Coriolà seria la darrera de les peces a representar. No hi fa res, aquí es prioritza una lògica de representació que té a veure amb una reflexió sobre els nostres sistemes polítics i la seva evolució.

Sobre l’escena una mena de gran hall, que podria ser perfectament la sala de conferències d’un gran hotel. Amb sofàs de pell, pantalles de plasma, ordinadors connectats a Internet i fins i tot un bar. El públic d’aquestes Tragédies romaines es lliure per seure en aquests sofàs, prendre un beguda o abaixar-se el propi correu electrònic dels ordinadors, mentre veu el treball dels actors que té lloc al seu costat. Els espectadors, doncs, es converteixen en el poble romà, envaeixen l’escenari i formen part de l’espectacle. Ben bé com si fossin a les escales del Capitoli, on sentien els oradors i inclinaven les seves preferències per un o altre.

No té sentit fer arqueologia amb Shakespeare. Tampoc trair el seu sentit. Aquesta proposta ens tracta no com a espectadors consumidors de productes culturals sinó com a ciutadants, capaços de particpar de manera activa sobre allò que se'ns ofereix.

Tragèdies romaines és una oportunitat d’apropar-nos a Shakespeare tal i com és útil avui, interpel·lant el nostre present,  no s’ho perdin.