Tragèdies romanes (Romeinse tragedies)

Teatre

informació obra


En aquest macroespectacle èpic, primera visita a Barcelona del Toneelgroep Amsterdam, teatre i televisió s’alien per parlar del poder polític amb les paraules de Shakespeare. No us quedeu a la butaca: Ivo van Hove, un director de culte que ha renovat l’escena europea, us convida a voltar pel teatre.
Autoria:
William Shakespeare
Companyia:
Toneelgroep Amsterdam
Intèrprets:
Hélène Devos, Roeland Fernhout, Fred Goessens, Janni Goslinga, Marieke Heebink, Hans Kesting, Hugo Koolschijn, Chris Nietvelt, Frieda Pittoors, Alwin Pulinckx, Gijs Scholten van Aschat, Bart Slegers, Eelco Smits, Karina Smulders
Direcció:
Ivo van Hove
Composició musical:
Eric Sleichim
Traducció:
Tom Kleijn
Interpretació musical:
Ruben Cooman, Yves Goemare, Hannes Nieuwlaet, Christiaan Saris, Bl!ndman (percussió)
Adaptació:
Bart van den Eynde, Jan Peter Gerrits, Alexander Schreuder
Escenografia:
Jan Versweyveld
Il·luminació:
Jan Versweyveld
Vestuari:
Lies van Assche
Vídeo:
Tal Yarden
Producció:
Holland Festival, De Munt Brussel, Kaaitheater Brussel, Muziektheater Transparant, Bl!ndman
Sinopsi:

L’escenari sembla una sala de passos perduts del Parlament Europeu, però ja veureu que no és tan diferent del palau de Juli César o la cort d’una reina. En aquest espectacle assistim a tres tragèdies romanes de Shakespeare (Coriolà, Juli Cèsar i Antoni i Cleòpatra) representades en un sol muntatge i amb un ritme i una realització gairebé televisives. Per una vegada, estareu situats al centre de l’arena política. I no només això, sinó que podreu passejar lliurement pel teatre i fins i tot per l’escenari per veure les coses des d’un altre punt de vista. En aquesta mixtura insòlita de teatre i vida quotidiana, descobrireu les cares ocultes del joc de la política veient un xou multimèdia, estimulant i imaginatiu, que utilitza les tecnologies més noves. Shakespeare parla amb paraules d’avui, i no és gens estrany, ja que Van Hove s’esforça en les seves posades en escena a rellegir les obres del repertori teatral sota un prisma actual i a reflectir sobre l’escenari els mecanismes, de vegades perversos, d’una societat contemporània marcada per l’individualisme. 

* L'espectacle inclou diversos entreactes i lliure circulació per l'espai escènic.

Crítica: Tragèdies romanes (Romeinse tragedies)

06/07/2013

Coriolà i Juli Cèsar, al 2013

per Jordi Bordes

Una peça per a treure's el barret. Hi ha molta intel·ligència en portar els drames Coriolà i Juli Cèsar a l'arena política avui. No hi ha una crítica evident, fàcil, dels polítics, sino una lectura mordaç que insinua les seves paradoxes; de tots aquells que pretenguin el Bé comú i que no sempre trobin la manera d'accedir-hi des del port més natural i positiu. Un exemple més terrenal és el d'Anomia (que es pot veure fins el 14 de juliol al Tantarantana i que s'inspira en la corrupció urbanística més xunga d'una capital de província espanyola). Pel que fa a Antoni i Cleopatra, la mossegada és per als assessors dels polítics. Sobretot, els d'imatge. Aconsegueix donar-li un toc més cínic, còmic. Però el brou és el de la tragèdia que va escriure Shakespeare. 

Si per alguna raó, aquesta peça del Grec passarà a ser memorable per tots aquells que la vegin, és per la capacitat tècnica. Sis hores d'espectacle que no pesen. El públic pot pujar amb naturalitat a l'escena i seure al costat dels actors. I prendre's una cervesa i enviar un email o un twitt. Insòlitament divertit. Però és una jugada mesurada, no hi ha una llibertat absoluta del poble. 

Si per alguna raó aquesta peça del Grec pot jugar amb aquesta estructura, a part que li és favorable a la posada en escena, és per la qualitat dels actors. No perden el fil. Aguanten estoicament la tensió durant hores, sense quasi repòs. 

Cal aprofitar l'oportunitat. Són comptades les que es donen darrerament...