Tg STAN, el popular col·lectiu belga nascut a Anvers fa 30 anys i conegut pel fet de crear obres sense la figura del director (STAN és l’acrònim per Stop Thinking About Names), arriba per primera vegada al festival. Ho fa amb Traïció, una de les grans obres del Nobel de literatura Harold Pinter. Un laberint de traïcions a tres bandes que va més enllà de l’adulteri. Una peça sobre la mentida que el grup treballa fugint de la posada en escena més costumista. Unes interpretacions gairebé quirúrgiques —l’actor és sempre el centre del seu procés creatiu— que traspuen veritat per totes bandes i no deixaran a ningú indiferent.
El debut en el festival Temporada Alta de la formació flamenca Tg STAN ens arriba a través d’un Pinter clàssic, ‘Trahisons’ (‘Traïció’), la història d’un trio amorós entre un matrimoni benestant de l’elit cultural londinenca i el soci i millor amic d’ell. La companyia treballa des de fa 30 anys sense director, un dels seus trets definitoris, tot i que aquest aspecte no és en absolut un obstacle per trobar una proposta estètica marcada fins a l’esquematització, que fuig en tot moment del realisme per centrar-se en la tasca dels actors (Jolente de Keersmaeker, Robby Cleiren i Frank Vercruyssen). Alternant el traç fi i el gruix, els intèrprets van ressaltant matisos insospitats, donant oxigen a la trama perquè l’espectador completi el sentit de les situacions i pugui delectar-se amb les costures d’uns diàlegs que brillen encara més al ser despullats d’afectació.
LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MITJÀ: https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20191111/traicion-tg-stan-sopro-tiago-rodrigues-temporada-alta-girona-7731656