Trànsit & Cuba

informació obra



Coreografia:
Maria Rovira
Autoria:
Wajdi Mouawad
Traducció:
Françoise Arvanitis
Sinopsi:

S’ha fet especialment coneguda en el món de la dansa contemporània per la seva feina al capdavant de Trànsit Dansa, però Maria Rovira ha voltat per escenaris de tot el món i ha tingut una relació especialment intensa amb Cuba, on ha creat coreografies per al Ballet Nacional de Cuba o per a formacions tan destacades com l’Acosta Danza. Carlos Acosta és un dels ballarins cubans més coneguts i l’any passat va crear la seva pròpia companyia de dansa contemporània, que es presentarà enguany al Festival Castell de Peralada. Alguns dels ballarins cubans convidats formen part d'aquesta nova empresa artística i interpreten ara un seguit de peces coreogràfiques que deixen constància de la connexió cubana de Maria Rovira.

El programa comença amb El cruce sobre el Niágara, una obra de Marianela Boán, que és una de les coreògrafes més destacades de Cuba i l’artista invitada de Maria Rovira. Veurem després un fragment d’El salt de Nijinsky, una obra de Maria Rovira creada amb Trànsit Dansa per al Grec 2007 Festival de Barcelona i amb una música de Javier Gamazo i Marc Álvarez que barreja elements clàssics i contemporanis. La peça, que s’inspira en una famosa fotografia del ballarí Vaslav Nijinsky fent un salt espectacular en l’època en què estava internat en un sanatori mental, indaga en els misteris de la memòria i el significat metafòric del salt. La festa coreogràfica continua amb el solo femení Impronta i amb Babbel 2.0. Aquesta última és una creació de Maria Rovira per a l’Acosta Danza que mostra amb el llenguatge del moviment com, en un món on estem sobreexposats a la informació, cada cop estem menys comunicats.

Finalista en la categoria de ballarí (Julio León) al Premi de la Crítica 2017

Finalista en la categoria de ballarí (Alejandro Silva) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Trànsit & Cuba

21/07/2017

El millor, els cubans

per Montse Otzet

Des de fa uns anys Maria Rovira ha anat i venint de Cuba, país on ha pogut ampliar la faceta de coreògrafa que normalment ha desenvolupat amb el seu grup Trànsit. Part  d’aquesta col·laboració amb artistes cubans de la dansa  es pot veure en el programa que presenta dins el Festival Grec i que agrupa set ballarins de l’illa caribenya, la majoria del grup Acosta Danza i vuit establerts a Barcelona.

Tres de les quatre coreografies que integren l’espectacle són obra de Maria Rovira que ha convidat Marianela Boán, pionera de la dansa contemporània cubana, a obrir el programa amb El cruce sobre el Niágara, un duo inspirat en la peça teatral de títol homònim d’Alonso Alegría. L’obra, amb música del francès Olivier Messiaen de ritmes suggerents i complexos,  és un diàleg entre dos homes, una comunicació física i emocional que té lloc en un espai obert on la intimitat queda emmarcada i protegida per una subtil il·luminació. Alejandro Silva i Julio León, ambdós ballarins cubans dotats d’uns cossos fibrats, fan una excel·lent interpretació d’una coreografia que comporta gran dificultat en l’execució, a causa d’un tempo lent i a l’acoblament rítmic molt controlat.

Admirable és veure com aquests dos ballarins, sense mostres de cansament,  participen en la següent obra al costat de cinc companys cubans, també de notables qualitats interpretatives.  El Salt de Nijinki és una obra de Rovira basada en la famosa foto que capta el salt del ballarí rus reclòs en un sanatori a causa dels seus problemes mentals. Estrenada fa deu anys, la peça ha estat reestructurada, quedant difuminats fragments més abstractes per posar l’accent en gestos i moviments que identifiquen ballets en els quals Nijinski va triomfar com, La migdiada d’un faune, L’espectre de la rosa i Petruska. La coreografia desprèn una plàstica suggerent, tant per les intervencions individuals i de duo, com per les evolucions en línia i altres a semblança de frisos, així com per un atractiu vestuari inspirat en els anys 20 i una música, de Javier Gamazo i Marc Álvarez, mescla de ritmes clàssics i contemporanis.

Zeleidy Crespo balla  Impronta, un solo que recull ritmes cubans i de dansa contemporània i que n’evidencia la bellesa corporal i les qualitats de moviment de què disposa la ballarina cubana, que afegeix ritme al seu cos gràcies a un vaporós vestit blau la faldilla del qual voleteja per l’aire.  

Babbel 2.0 és l’obra de Rovira que tanca la funció i que, acompanyada per una partitura de Salvador Niebla, fa una reflexió sobre el món que vivim: sobreexposat a la informació i xarxes socials però cada cop més individual i menys comunicatiu.

La coreografia és una mescla d’estils, ritmes, tècniques, referències a temps ancestrals i moderns, en fi, un poti-poti que no arriba a expressar la intenció pretesa.  Un altre lapsus que pateix el muntatge és la desigualtat que s’evidencia entre els ballarins cubans i els d’aquí, així com els desajustos en l’execució, segurament deguts a la falta d’assajos.

En resum, el millor, els cubans.