Trànsit & Cuba

Dansa

informació obra


Coreografia:
Maria Rovira
Autoria:
Wajdi Mouawad
Traducció:
Françoise Arvanitis
Sinopsi:

S’ha fet especialment coneguda en el món de la dansa contemporània per la seva feina al capdavant de Trànsit Dansa, però Maria Rovira ha voltat per escenaris de tot el món i ha tingut una relació especialment intensa amb Cuba, on ha creat coreografies per al Ballet Nacional de Cuba o per a formacions tan destacades com l’Acosta Danza. Carlos Acosta és un dels ballarins cubans més coneguts i l’any passat va crear la seva pròpia companyia de dansa contemporània, que es presentarà enguany al Festival Castell de Peralada. Alguns dels ballarins cubans convidats formen part d'aquesta nova empresa artística i interpreten ara un seguit de peces coreogràfiques que deixen constància de la connexió cubana de Maria Rovira.

El programa comença amb El cruce sobre el Niágara, una obra de Marianela Boán, que és una de les coreògrafes més destacades de Cuba i l’artista invitada de Maria Rovira. Veurem després un fragment d’El salt de Nijinsky, una obra de Maria Rovira creada amb Trànsit Dansa per al Grec 2007 Festival de Barcelona i amb una música de Javier Gamazo i Marc Álvarez que barreja elements clàssics i contemporanis. La peça, que s’inspira en una famosa fotografia del ballarí Vaslav Nijinsky fent un salt espectacular en l’època en què estava internat en un sanatori mental, indaga en els misteris de la memòria i el significat metafòric del salt. La festa coreogràfica continua amb el solo femení Impronta i amb Babbel 2.0. Aquesta última és una creació de Maria Rovira per a l’Acosta Danza que mostra amb el llenguatge del moviment com, en un món on estem sobreexposats a la informació, cada cop estem menys comunicats.

Finalista en la categoria de ballarí (Julio León) al Premi de la Crítica 2017

Finalista en la categoria de ballarí (Alejandro Silva) al Premi de la Crítica 2017

Crítica: Trànsit & Cuba

21/07/2017

Connexions parcials

per Jordi Sora i Domenjó

S'esperava amb curiositat el seu retorn, després de quatre anys a Cuba. Maria Roriva és artista de forts convenciments i en una entrevista a un mitjà generalista, fa uns mesos, qüestionava la qualitat d'algunes propostes de dansa contemporània programades a la ciutat. Necessitem sempre de persones amb esperit crític: aquest és un món tat petit que corre el perill d'endogàmia. De manera que una sacsejada és bona. L'ocasió també oferia un interès afegit: tornar a veure El salt de Nijinski, presentat precisament al Festival Grec de fa deu anys. Finalment, tampoc escapava a ningú l'oportunitat que a un mateix programa hi participessin ballarins del Ballet Acosta i de la companyia Trànsit, que dirigeix la coreògrafa. Doncs bé: les connexions van ser parcials. Excel·lents entre el seu públic fidel, que esperava amb ganes el moment de la salutació de la directora. Dubtoses en la barreja d'intèrprets de les dues companyies, acusats segurament de manca de temps i bagatge previ per cohesionar estils de treball divergents. Qüestionables per justificar un cert posicionament de l'artista respecte a Barcelona. I clarament insuficients si de cara al futur es vol consolidar un espai.

Pots llegir la crítica al següent enllaç: