Travessa

Dansa

informació obra


Coreografia:
Gemma Peramiquel
Companyia:
Cia. Gemma Peramiquel
Dramatúrgia:
Joan Casas
Composició musical:
Pol Jubany
Vídeo:
Oriol Castro
Intèrprets:
Anna Dora Dorno, Nicola Pianzola
Sinopsi:

Travessa és una peça participativa que comparteix l’artista amb l’espectador. Una performance de moviment interpretada per Gemma Peramiquel i acompanyada pel guitarrista Pol Jubany. Travessa s’inspira en els moviments migratoris que hi ha hagut durant la història i que encara, avui en dia, segueixen el seu curs, ja siguin de forma voluntària o forçada.

Amb Travessa posem sobre la taula la necessitat de moure’s, de traslladar-se i com aquest moviment és essencial per a la supervivència. Travessa és l’adaptació del treball Espai Neutre, aquesta vegada presentat en format d’una artista davant del públic. Espai Neutre comença el 2014 a Cité International des Arts a Paris, el 2015 la peça fou presentada a les jornades GRECS-GRACU de l’Observatori d’Antropologia i Conflicte Urbà de Barcelona i arriba a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats el 2016, on es transforma en l’espectacle Travessa.

Crítica: Travessa

19/02/2018

Dansa migratòria

per Núria Cañamares

La ballarina i coreògrafa Gemma Peramiquel proposa una performance per experimentar el moviment en primera persona i traslladar aquesta vivència al fenomen de les migracions.

Acompanyada en tot moment pel músic Pol Jubany, s’adreça al públic en diferents formats: a través d’una veu en off que introdueix aquest ‘anar i venir’ intrínsec de la societat i els animals (ja sigui volgut o malauradament forçat), a través d’una coreografia reduccionista que interpreta sigilosament entre les cadires que basteixen esquitxadament l’escenografia i el espectadors –que hi estan asseguts– i, finalment, convidant a participar activament els assistents perquè, també ells, es desplacin per l’espai. Un cedirà l’espai a l’altre, l’altre s’asseurà incòmodament, el següent esperarà el seu torn... fins que, entre somriures còmplices, tothom travessarà com podrà una frontera que, potser, resultarà ser més imaginària que un obstacle.

Una peça petita, senzilla, sense pretensions, amb un missatge immens.