Travy

informació obra



Intèrprets:
Quimet Pla, Núria Solina
Direcció:
Oriol Pla Solina
Dramatúrgia:
Pau Matas Nogué, Oriol Pla Solina, Jordi Oriol
Escenografia:
Sílvia Delagneau
Vestuari:
Sílvia Delagneau
Il·luminació:
Raimon Rius
So:
Pau Matas
Ajudant de direcció:
Jordi Samper
Assesor de moviment:
Laia Duran
Autor:
Oona Doherty
Coreografia:
Oona Doherty
Sinopsi:

Actors fills d'actors: sagues i famílies que traspassen l'ofici i el coneixement de les arts de l'escena. La de l'Oriol Pla n'és una, i és a l'Espai Lliure per mostrar-nos la seva intimitat teatral.

Premi a la categoria de Petit format als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Travy

28/10/2018

Senzillament magistral

per Ferran Baile

Un important teatre (el Lliure), li fa l´ encàrrec de muntar un espectacle de creació al jove i brillant actor Oriol Pla. Carta blanca per elegir el tema. L´Oriol desprès de pensar-s´ho be, va decidir (i encerta), que el millor tema que podia trobar és partint de la seva experiència vital i treballant amb la seva familia (“el món de referents, per entendre´m a mi mateix”). Ficció i realitat, realitat ficcionada, es troben en un apassionant espectacle que segueix el seu propi procés de creació des de que el fill els hi proposa als pares i la seva germana el fet de la creació d´un espectacle. Un espectacle, que no pot ser sols una pluja d´ idees, si no “que aquest espectacle s´ha d´acabar”, polir, conformar i estrenar en data concreta. Dins d´un clima exaltat d´il.lusió col.lectiva, tots aporten idees i volen dir i fer la seva. Els pares des de la seva llarga experiència professional treballant al carrer i a les places, i amb molt enginy i medis limitats. La filla immersa en plena rebel.lia, trencant amb tot, des d´un punt de vista llibertari i antisistema. El fill intentant reconduir el caos i donar-li, ordre, disciplina, rumb i ofici acadèmic.

El resultat és una autèntica joia, un espectacle que ja des d´ara esdevé un clàssic contemporani.  Un espectacle que transparenta l´amor al fet teatral, que combina gèneres diversos (teatre de text, mim, clown, teatre orgànic, circ, música, commedia dell´arte..). Un homenatge extraordinari al món dels còmics i a la passió creativa. Partint d´aquesta família real, de grans i vocacionals artistes (els Pla-Solina), ens ofereix una mirada als problemes generacionals de tota família, a la dificultat tantes vegades de comunicar-se, a la dificultat tantes vegades de comprendre l´opinió de l´altre, d´acceptar la discrepància, de l´acceptació dels canvis de gustos del públic, del pas del temps, de l´acceptació de la vellessa i de la mort.

Un espectacle que està ple d´ escenes i moments memorables, genials. El primer tot just comença l´espectacle amb el ballet-mímic, elèctric a ritme d´apoteosi pianística, en que l´Oriol Pla,  es fa un trepidant auto-anàlisi psicològic de la seva curta, però intensa trajectòria. Plantejant-se el risc de l´èxit, de la fama.  Hom pot veure reflexes de Marcel Marceau, Pierre Etaix, Jekyll i Hyde i Michael Jackson. L´interpretació per part de Quimet Pla del famòs monòleg de Hamlet, partint d´un ou i tot fent una truita fins que acaba en un suculent entrepà de truita amb pa en tomàquet (“ser un ou o no ho ser”). L´hilarant recitat de la popular poesia còmica “En un castello perduto entre bosques i jardinos..” per part d´en Quimet i la Nuria, en el millor estil clownesc-joglaresc.  L´escena de l´acceptació de la mort, el joc extraordinari de taules en moviment i diàlegs creats desprès de la marxa del pare de família. Aquest trencament de la síndria (permanentment present i preciosa metàfora de les culpes, els orgulls i prejudicis que tots portem carregant al damunt), que allibera i a l´hora li dona sentit a l´esforç (no ja èxit sense sofriment), l´apunt de cercavila amb saxo de la mare, el joc dalt del trapezi de la filla, el nu rebel i trencador (senzillament per trencar, sense més), el canó del general Bum Bum de la companyia  Tot Terreny on es van començar a foguejar els joveníssims Diana i Oriol…

Un espectacle que esdevé còmic, hilarant en molts moments, trist i fins i tot tràgic i pel damunt de tot poètic, vital, esperançador i il.lusionant. Un espectacle on es transparenten els alés del Godot de Beckett, el món de Fellini, el món desbaratat del germans Marx i Chaplin, molt Chaplin (el de Charlot i especialment el de Candilejas).  

En cada representació tot el públic posat en peu ovaciona reiteradament a la família Pla. No és per menys.

Agraïda genuflexió i gran Chapeau per aquesta obra mestre, que mereix tornar al Lliure la pròxima temporada i recórrer els principals escenaris de Catalunya (i de ser traduïda al castellà, doncs per tota Espanya).  

Travy és un espectacle exquisida, llarga i meticulosament treballat, que ha dirigit de forma extraordinària l´Oriol Pla Solina, ajudant-se de la dramatúrgia conjunta am Pau Matas Nogué (que també es fa càrrec del so), i de l´ajut de col.laboradors habituals com Silvia Delagneau (escenografía i vestuari), Ramón Rius (il.luminació), Jordi Samper (ajudant de dirección), Jordi Oriol (col.laboració en dramatúrgia). Oriol Nogués (ajudant d´escenografia i vestuari), Neus Nogué Serrano (asessora lingïstica), Laia Durán (asessora de moviment)

i a més interpretant conjuntament amb la seva familia, Quimet Pla, Núria Solina i Diana Pla.  

Nota al peu :  D´on ve el nom de Travy?….doncs de la familia Travy (potser “Travesura”), inventada pels nens Diana i Oriol quan jugaven a fer teatre.

text : ferranbaile@gmail.com