Una nova coreografia de la responsable del projecte Ella poema. Aquest cop, ens mostra una peça de dansa per a una intèrpret, amb música en directe, que s'inspira en un poema de l'autora mexicana Rosario Castellanos. Cants flamencs, saetes, la dansa tradicional tanzana i el ball contemporani estan presents en aquesta coreografia creada per Colmenero amb la ballarina de Tanzània Nshoma Nkawe.
Dansa intrigant, amb una percussió constant acompanyada per una estrident guitarra elèctrica. La ballarina ens transporta amb el seus moviments rítmics a una dansa ètnica, tribal. També ens ho evoca amb les sacsejades corporals, convulsions que traslladen a una dansa anímica. La dansa dibuixa molts paisatges. Perquè plantada ben quieta al centre i amb els seus braços extenent-se horitzó enllà dibuixa un preciós baobab.
El vestuari dóna molt de joc. d'esquena destapada té una faldilla de llarga dimensió que li permet cobrir-se el rostre, tot el cos, o convertir-lo en una tela enroscada, com si fos una corda, per interactuar amb el públic. Es percep una voluntat de sumar-s’hi entre els que seuen a peu d'escenari, al racó del Museus del Parc de la Ciutadella. Però els costa saber quina ha de ser la reacció que espera l’artista. I ella, reacciona en tots els casos (tant si se li afaga la punta de la faldilla enroscada, com si no). Al final, el ball s’atura i entra en acció el cant. És una cançó interpretada des de les arrels, intensa, profunda, lenta i que traspassa una nostàlgia cap a la infància de l’artista. En el seu cant amorós hi ha un dolor. Un preciós viatge intuïtiu. En els seus intencions i moviments s’hi veu un gran desert, a l’ombra d’un baobab i un record clavat ben endins. Que vol compartir.
