Troppe Arie

Familiar | Òpera

informació obra



Direcció:
Rita Pelusio, Giuseppe Vetti
Autor:
Nicanor Cancellieri, Franca Pampaloni, Silvia Laniado, Giuseppe Vetti
Intèrprets:
Nicanor Cancellieri, Franca Pampaloni, Silvia Laniado
Producció:
Pem Habitat Teatrali
Sinopsi:

 Una vella Tieta amb un passat gloriós en la música clàssica viatja en tournée pels teatres del món amb el seu Nét, una jove promesa de la flauta travessera. També hi ha la Norma, la jove cuidadora, que amb la seva passió els implicarà en l’Òpera lírica. 

Les Àries d’ Òpera més famoses seran interpretades de manera extravagant i entretinguda, acompanyades per un piano, una flauta i milers d’ objectes. La música lírica com mai l’ heu escoltat amb tres veterans de la música còmica!

Crítica: Troppe Arie

09/04/2016

Genial comèdia a partir dels temes més populars clàssics i amb una comunió absoluta amb el públic

per Jordi Bordes

D'un repertori de música clàssica a piano i flauta travessera, s'ha d'exigir una distinció en el vestit, una compostura dels intèrprets, una interpretació sublim i una tria equilibrada. D'un espectacle, com el que va fer vibra l'Ateneu d'Igualada en aquesta Mostra, es demana sorpresa, diversió i uns gags que no siguin massa reiteratius, a poder ser amb uns actors que no abusin en el gest i la ganyota. Certament, el trio Trioche aconsegueix tots els estadis. Perquè interpreta amb prou correcció la música  però, soobretot, és coherent en la comèdiia, aconseguint que tots tres personatges vagin embogint en viu i en diirecte, per gaudi del públic que es fa creus com es pot suportar un concert de tanta pega (sense comptar amb l'errada de l'orgue que, tot i així es va integrar com un gag més de l'escena: uns mestres aquest trio còmic).

A Catalunya, s'han fet espectacles en què es construeixen gags a partir de la nterpretració de temes populars: Hop! era, Operetta, Concerto a tempo d'umore. És una disciplina escènica ja prou assentada. Quina és l'aportació d'aquest trio sobre aquest filó dramatúrgic? La seva capacitat de vincular els gags (que no remeten als de sempre) amb els temes. I no voler fer més gràcia que la que toca, mantenint-se en la tragèdia del flauta travessera ("continuem amb el programa..."). Excel·lent.  Divertidissim