Troppe Arie

Familiar | Òpera

informació obra


Direcció:
Rita Pelusio, Giuseppe Vetti
Autoria:
Nicanor Cancellieri, Franca Pampaloni, Silvia Laniado, Giuseppe Vetti
Intèrprets:
Nicanor Cancellieri, Franca Pampaloni, Silvia Laniado
Producció:
Pem Habitat Teatrali
Sinopsi:

 Una vella Tieta amb un passat gloriós en la música clàssica viatja en tournée pels teatres del món amb el seu Nét, una jove promesa de la flauta travessera. També hi ha la Norma, la jove cuidadora, que amb la seva passió els implicarà en l’Òpera lírica. 

Les Àries d’ Òpera més famoses seran interpretades de manera extravagant i entretinguda, acompanyades per un piano, una flauta i milers d’ objectes. La música lírica com mai l’ heu escoltat amb tres veterans de la música còmica!

Crítica: Troppe Arie

10/04/2016

Gran nit de concert... i de divertit desconcert!

per Iolanda G. Madariaga

Se’ns presenta un duet de piano i flauta travessera, la pianista (la Tieta) és una vella glòria de la música clàssica de tournée amb el seu Nét (flauta) acompanyats de la cuidadora/minyona de la Tieta. Comença el concert, un xic apallassat, amb una peça de Mozart, continua el programa amb Bach i Rossini; la minyona intervé per passar els fulls de les partitures, i algunes coses "més fora de programa"... aviat descobrirem en la Minyona una hàbil percussionista i un gran talent pel Bel canto. El disgust del Nét va en augment, intenta reprendre el programa... és inútil, cada cop la cosa deriva més cap a l’òpera i no només!. El representatiu repertori de clàssics populars és interpretat de les formes més impensables, amb el concurs de tota mena de sorolls i sorollets estranys i no tant, davant d’un públic divertit i entusiasmat. La Tieta s’anima i arrenca a interpretar peces molt conegudes del rock i del punk, la Minyona -com una mena de Nina Hagen amb còfia- s’entusiasma amb la idea; sembla que sona la sintonia de La família Adams -el gag visual no en deixa dubtes-, això d’ara és Batman, seguit de la Marxa Radetzky en íntima fusió amb Deep Purple... finalment el Nét es deixa portar. Una mena de febre esbojarrada s'ha instal·lat a l'escenari. Hem entrat en una espiral de músiques, sintonies, gags i tot plegat in crecendo, allegro, molto allegro... A més de brindar-nos un magnífic remix de música disco d’última fornada, l’acceleració de gags no ens deixa quasi respir. Quins tres còmics, quins tres músics, quins tres pallassos aquests del Trio Trioche! No és pot explicar... la platea de l’Ateneu en peu aplaudint a uns actors genials i uns músics còmics impressionants. Van fer bisos! S'ha de veure, s'ha de gaudir i aprendre d'aquest espectacle que amb la seva irreverència ret el millor homenatge a la música d'ara i de tots els temps.