Tumbalafusta

Teatre | Nous formats

informació obra


Creació:
Pau Matas, Xavier Bobés, La Ruta 40
Sinopsi:

Aquesta proposta de teatre familiar que es veu per primera vegada al Grec Festival de Barcelona aplega una companyia innovadora i dos creadors escènics excepcionals.

La Ruta 40, una companyia independent que ha creat una dotzena llarga d’espectacles des que va néixer l’any 2011 i que ha treballat sovint amb altres directors, intèrprets i creadors, proposa a dos artistes una col·laboració adreçada al públic més jove i que combina el teatre de text, el teatre d’objectes i la música. La fusta és l’element principal d’aquesta proposta, en la qual dos parells de mans mouen peces per l’espai i fan aparèixer paisatges, històries, jocs, preguntes, imatges, números, paraules... En aquest viatge imaginari, intèrprets i espectadors compartiran preguntes sobre com funciona el món que els envolta, acompanyant el constant procés de descoberta que és fer-nos grans.

L’espectacle és una creació conjunta de la companyia La Ruta 40, un col·lectiu escènic que tant treballa amb obres de text com afronta projectes de creació i que integren Alberto Díaz, Maria G. Rovelló, Albert Prat i Sergi Torrecilla. Amb ells hi ha Pau Matas Nogué, un dramaturg que ha escrit peces com Travy, a més de treballar amb el so i la música. Com a apassionat de la poètica dels objectes, hi serà un Xavier Bobés que és un vell amic del festival i que en l’edició d’enguany recupera propostes antigues mentre ens mostra el seu treball més actual.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Tumbalafusta

08/07/2024

Justa la fusta! Quasi hipnòtic

per Jordi Bordes

El més fàcil esdevé el més complex. El joc fantasiós de la canalla de construir històries a partir de retalls de fusta, de revelar una trama i l'explicació d'un somni es pot traspassar a l'escena amb parent senzillesa. El que és complex és que aquesta narració, aparentment plana, atrapi l'espectador amb la intensitat que al mateix creador. La ruta 40 s'han estrenat amb els espectacles familiars, molt ben acompanyats per Xavier Bobés (El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai, Solar, primer àlbum). Han agafat la seva habilitat en la recerca per mantenir una atenció (als infants i també als adults) que és innata, originària de l'encant de la llar de foc: Les flames cremen i fluctuen de colors i formes i es fa difícil avançar-se a la seva imprevisibilitat. També participa en la cocreació i codirecció Pau Matas, un artista que sovint passa desapercebut però que treballa amb regularitat ambcreacions amb Oriol Pla, per exemple. Van signar a 4 mans Travy i ja estan reparant Gola per a la propera edicio dle temporada Alta.

A Tumbalafusta hi ha la construcció d'un poble quasi imaginari (o representat), la recuperació dels records de la infància traspassats al cos d'un adult. El misteri per les fustes de tronc rodó del bosc. El gaudi de les ones del mar i de l'estació del tren amb unes bigues ben fines i tallades a mesura. En el moment inesperat apareix el polsim de serradura que, com si fos polsim màgic aixeca la sorpresa. Sergi i Alberto són dos amics de la infància que han abandonat el seu poble. Reviuen amb la mateixa ingenuïtat dels de Pont flotant de Com a pedres. La Ruta 40 ja havia treballat la construcció de l'escenografia en directe a Reiseführer, ara ho fa amb sobrants de fusta.Ara, el duet d'actors s'adonen que es fan grans, amb un joc d'infant. Saben que la maduresa es revela quan es dóna l'oportunitat a jugar a un tercer, com passa durant l'espectacle. A diferència, de bona part dels muntatges de familiar, no hi ha pràcticament més estímuls. No els cal. La canalla no perd passada. Jugar amb rastres de fusta són rastres d'un temps que es pot produir de manera orgànica i molt saludable. Un exercici de sinceritats i intimitats (que, ni que fossin fictícies) connecten al cor d'infant, tingui l'edat que tingui el seu espectador.