Tut-Turutut la princesa!

Familiar | Circ

informació obra


Autoria:
Jordi Palet
Companyia:
Cia. La Bleda
Direcció:
Pere Hosta
Intèrprets:
Helena Escobar
Composició musical:
Pep Pascual
Escenografia:
Martí Doy
Vestuari:
CarmePuigdevlliPlantés
Il·luminació:
Marc Martín
Producció:
Cia.La Bleda
Sinopsi:

La Princesa Bleda ha perdut el seu tresor. Avui, que ha vingut tanta gent a veure-la, i no els el pot ensenyar! Amb la il·lusió que li feia! Ep: l’ha perdut… o li han pres? Potser li ha robat el gripau engripat? La Princesa Bleda emprèn un viatge per recuperar el seu tresor. El trobarà. I és que el seu tresor és ben diferent a com ens l’havíem imaginat…

Edat recomanada: 3 a 9 anys.

Crítica: Tut-Turutut la princesa!

29/04/2014

la princesa investigadora

per Josep Maria Viaplana

La ‘Bleda’, és una nena que avui viurà el seu primer dia com a princesa. Presumida, nerviosa, i no cabent en ella de goig, ens va ensenyant totes les coses que s’ha posat (vestit, sabates, pentinat…) per un dia tan especial. També ens ensenya el seu armari, que conté els seus preuats tresors… i no és una metàfora, és a punt d’ensenyar-nos un tresor que té en un bagul i… puff, no hi és! En un moment, com podria passar-li a qualsevol nena, la delicada nimfa es converteix en una sagaç detectiu, gavardina inclosa, que primer reconstrueix els fets d’aquell dia, i posteriorment es llença a seguir les pistes deixades pel lladre, que de moment sembla que és de color blau. Finalment, després de molt voltar-la, el bagul s’ha omplert d’un bon grapat d’objectes, records de les seves troballes, fantasies i jocs. Això constitueix, en darrer terme, el seu més preuat tresor.

En aquesta sessió amb escolars, es podia comprovar com, a través de la tècnica de clown (en què basa els seus espectacles La Bleda) la petita princesa-nena va mantenir l’atenció dels nens i nenes, que sense cap problema participaven dient o avisant la protagonista de coses que anaven passant, l’ajudaven, i reien les seves equivocacions.

A destacar moments molt divertits (de vegades pels infants, de vegades pels adults, sovint per a tots dos) com quan fa de soldat, i altres molt teatrals, dit sigui de pas, molt necessaris per a mantenir l’atenció en un espectacle unipersonal, que, amb tot, se’n surt prou bé, i especialment veient la reacció dels petits espectadors. I a destacar la acuradíssima producció de l’espectacle, protagonitzada per un armari que, l’experiència és un grau en els familiars, tan pot enquibir-se en petits escenaris com omplir raonablement els grans. Un espectacle plenament recomanable.