ULTRAinnocència

Dansa | Nous formats

informació obra


La particular contundència de la seva implicació emocional, física i energètica és un dels signes d’identitat d’aquesta companyia extrema i alhora reflexiva. La seva primera peça, Crónica de José Agarrotado, rep el 2006 el Premi Aplaudiment Sebastià Gasch. El 2011 reben per El mal menor el guardó al millor muntatge teatral del Premi Unnim de Teatre i el Premi al millor espectacle del III CENIT – Certamen de nuevos investigadores teatrales per El cel dels tristos. El 2013 són seleccionats per formar part del projecte europeu modul-dance i l’espectacle El cel dels tristos rep el premi FAD Sebastià Gasch d’Arts Parateatrals. El seu és un teatre dirigit a l’instint.

Companyia:
loscorderos.sc
Autor:
David Climent, Pablo Molinero
Direcció:
David Climent, Pablo Molinero
Intèrprets:
David Climent, Pablo Molinero
Ajudant de direcció:
Leo Castro
Coreografia:
Juan Kruz Díaz de Garaio Esnaola, loscorderos.sc
So:
Pablo Rega
Escenografia:
Kike Blanco, loscorderos.sc
Il·luminació:
Kike Blanco, loscorderos.sc
Vestuari:
Laia Muñoz Carol
Producció:
TNT-Centre d'Arts Escèniques de Terrassa, Mercat de les Flors, loscorderos.sc
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí


L’espiritualitat i l’art són decisions humanes, ambdós camins han estat creats per alimentar el més immaterial del nostre ésser. Tots volem creure en alguna cosa. Crear alguna cosa. Crear alguna cosa en la que creure. Creure que podem crear alguna cosa que ens faci creure. Però no és fàcil, no és només qüestió de voluntat. “Entre el sí i el no, entre el bé i el mal, allà ens trobareu”...

Loscorderos.sc celebren el seu desè aniversari amb una nova creació, ULTRAinnocència, on insisteixen en la interrelació entre text i fisicalitat sempre mantenint-se fidels a la seva empremta: cercar noves vies de narració que defugin d’un retrat previsible, consolidant l’experimentació i la recerca com a eines de treball. En aquesta ocasió l’acció pren el protagonisme sobre les imatges i el text i els sons en directe. 

Crítica: ULTRAinnocència

17/02/2014

Los Corderos, saber trobar un llenguatge únic

per Maite Guisado

Els incomoda que els considerin referent del teatre de creació contemporani, però el cert és que, en els gairebé dotze anys que Los Corderos pasturen junts, han obert camins valents, arriscats i interessants en el panorama teatral.

Han sabut trobar un llenguatge únic, al marge de les convencions, han assolit un sentit profund de la poètica teatral. Els seus treballs no són la posada en escena d'un text, ni una coreografia, ni teatre d'objectes, ni experimental, no és clown ni acrobàcia... S'ha convingut a anomenar-lo “teatre bastard”, perquè suma el màxim de possibilitats expressives.

Cos, moviment, paraula, so, llum, ritme, espai... configuren un univers poètic intens, oníric, de gran impacte visual, sense concessions i amb una gran implicació emocional, física i energètica.

Amb Ultrainnocència, el seu recent treball, aprofundeixen en la transcendència. Com nàufrags, expressen els seus honestos dubtes, les seves contradiccions, la necessitat de qüestionar el propi art i de creure i crear per avançar.

Ultrainnocència ha estat creat en residències artístiques a Polònia, Itàlia, Portugal i Catalunya, i amb la complicitat d'altres artistes. Per estrambòtic que sembli, a l'inici del procés va tenir lloc a Jerez un encontre crucial amb la companyia la Zaranda, Teatro Inestable de Andalucía la Baja.