Un home sol

informació obra


Intèrprets:
Miquel Sitjar
Sinopsi:

En un futur incert però possible, un home compleix 50 anys en la més estricta soledat. En aquest aniversari haurà de demostrar que ha assolit certs requeriments personals, professionals i ideològics que la societat exigeix si vol continuar vivint. Una trucada inesperada el posarà de cara al seu passat, ple d'ombres i de desitjos enterrats: la seva antiga lluita per un món millor, abandonada fa molt, retorna ara cosificada i amb fermes intencions de no deixar-lo marxar. Quan comença a inventariar allò viscut i en perill de mort, recupera els seus antics objectius de lluita i, en un últim intent per recuperar-los, s'aboca a una fèrtil bogeria revolucionària.

Una obra que reflexiona sobre l'envelliment en una societat que venera la joventut, una al·legoria a partir d'una premissa cruel: "I si en fer certa edat haguéssim de demostrar haver assolit certs objectius per tal que el sistema ens permetés seguir vivint?" Tirant d'aquest fil, el passat, els somnis no complerts, la renúncia a un món millor, la soledat aclaparadora, la nostàlgia de l'amor, la por a la caducitat prenen una importància cabdal.

L'acció se situa en un món distòpic que evoca el 1984 de George Orwell, cosa que permet portar a l'extrem i jugar amb l'autoritarisme, la censura, el control social, les revoltes populars, o el dret a protesta, que, per altra banda, són a l'ordre del dia

L'escriptura a quatre mans suma en aquest cas el bagatge d'un actor amb més de vint anys d'experiència i el d'una narradora amb una trentena de llibres publicats. A partir d'una idea original de Jordi Cadellans, Muriel Villanueva ha pogut aportar la seva mirada literària; la creació ha fluït després coordinant l'expertesa de l'escriptora amb la destresa de la prosa de qui, a més, sabria portar-ho a l'escenari.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Un home sol

29/03/2021

Més sol que un mussol

per Pep Vila

Pobre Miquel Sitjar! (vull dir, el personatge que interpreta, eh?) Acaba de fer 50 anys, es troba sol en un pis que sembla de confinament (o és ell qui sembla confinat); amb un dispositiu que no para de parlar, potser per apaivagar la seva solitud. A sobre, arribat a aquest punt de la seva vida,ha de donar explicacions al govern pel qual treballa sobre els mèrits que ha fet. Si no aconsegueix prou mèrits, donaran pas als joves i perdrà la feina. I si el panorama no era prou gris, de cop i volta apareix una taca en el seu historial.

Al principi sembla que entres en l'univers Orwell amb "el Gran Germà"..."ai sí, Orwell" i somrius. Poc després te n'adones que aquest és pràcticament el món en què ara vivim Un univers autoritari, on treballes per guanyar una jubilació (qui pugui, qui treballi per l'administració...) però per això has de fer punts, dir que "sí" i baixar el cap. Si no, malament rai...però el nostre protagonista té un passat. Un passat que té a veure amb els ideals ja perduts, o en una presa de decisions potser equivocada. Afegeix que ha arribat a la cinquantena i que molts a aquesta edat ja no serveixen/servim, i a més el tema de la soledat...Per tant, no em digueu que "Un home sol" no té prou temes que tractar i parlar... Per què a més, l'obra està ben explicada per Muriel Villanueva i Jordi Cadellans (obra escrita per cert ja fa temps però on queden reflectides les manifestacions al carrer i les protestes contra la falta de llibertatd d'expressió); i a sobre, capítol apart, per Miquel Sitjar.

En un registre fins ara poc conegut aquest actor, especialitzat sobre tot en comèdia, sorprèn amb un monòleg agosarat on ha de conviure quadrant la veu amb les imatges i moltes veus en off... un repte del qual surt més que victoriós. "Un home sol" manté el pols narratiu, és intensa, té un clímax final i en definitiva és un passeig per la vida, des de la rebelió juvenil fins a la cinquantena, on potser la única solució que tenim per seguir endavant són les decisions individuals. Però no patiu, que també hi trobem algun missatge positiu, eh?