Un teatre al jardí

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Guillaume Karpowicz
Sinopsi:

Us ve de gust sortir de viatge? Doncs, de la mà d'aquesta companyia, ho podreu fer i, de passada, conèixer el món del teatre des de dins. Us ho explica en Patric, un noi de 12 anys amb uns pares que treballen al món de l'espectacle i que, aquest cop, se l'han endut de gira. Amb la Clara, una nena que està en la seva mateixa situació, es passejaran pels carrers de Nova York, les places de Roma i els parcs del Japó... mentre ens descobreixen els secrets del món de l'escena. Signen la proposta Pancho García, un actor amb més de vint anys d'experiència que havia treballat al Teatro de los Sentidos, a més de Marta Juan i Lisa Mercury, també membres de la companyia.

Crítica: Un teatre al jardí

29/09/2019

Tendre i participatiu diari del fill de l'artista

per Jordi Bordes

Un teatre al jardí combina dos elements: per una banda el joc amb una instal·lació vistosa i,per una altra banda, l'acompanyament a través d'uns personatges que condueixen els espectadors per aquesta volta al món pel món.

Hi ha molts exemples de notables instal·lacions interactives que mostren molt talent però que es deixen sense que pràcticament ningú ornamenti. Hi ha, això sí, personal que s'encarrega de revisar (sovint guarnits amb un mono d'uniforme!) que procura explicar com s'ha d'aconseguir salvar l'equilibri d'uns elements fets amb material reciclat però que li treuen la màgia del conjunt. Construir un personatge arrodoneix i dota de coherència la pça. En aquest cas, sigui el controlador de l'aeroport d'entrada, l'acomodador de teatre, o la mare del Pàtric (el nen que escriu el seu dietari i que convida als espectadors a jugar amb uns diorames sempre relacionats en el món de la representació: teatre o cinema) doten de comicitat, de connexió amb el fet teatral i la dosi de màgia imprescindible. Un conte dins d'una maleta (la que en Pàtric pot haver utilitzat en aquest viatge acompanyant els pares artistes) és un preciós botó final. La instal·lació demana temps per a disfrutar-la. Cal troba-li un espai adient que li doni el temps i la densitat que es mereix. Cada caixeta narra una part del viatge i, sobretot, repta a a trobar o imaginar-se com a guionista de cinema, espectador de teatres clàssics o, fins i tot, cantant de karaoke!