Una altra nit

informació obra



Intèrprets:
Pau Ferran, Bàrbara Roig
Sinopsi:

“Quan intentem explicar què és Una altra Nit, només ens surt dir que és una peça de Lu nostru. Una peça d’amor a lu nostru. 
I que és lu nostru? Lu nostru és tot allò que compartim. D’on venim i d’on no podem escapar. El que ens fa reconeixibles els uns amb els altres, el que ens pertany; el que ens defineix. 
El paisatge, l’accent, la petroquímica, la Renfe, i sobretot els records; les anècdotes; el que hem viscut junts, l’espai temporal que compartim. Les anècdotes de sobretaula. 
Una mateixa anècdota té moltes versions, cadascú té la seva i ja no n’hi ha cap que sigui veritat o mentida, segur que us ha passat mil vegades, que una mateixa anècdota la recordeu d’una manera molt diferent que les mateixes persones que la van viure, potser fins i tot de manera excloent. 
Perquè ja quasi res és veritat o mentida, o quasi tot és veritat o mentida al mateix temps. Perquè només podem recordar la ficció; la nostra ficció, lu nostru. 
Si l’Anna, la Bàrbara i jo no haguéssim nascut aquí, les nostres anècdotes, lu nostru, seria un altre nostru, seria Una altra Nit. No la que va escriure Pinter el 1969; la nostra."

Crítica: Una altra nit

17/10/2019

A la Trono manxen i a El Maldà enganxen!

per Andreu Sotorra

Tot comença amb una de les moltes expropiacions forçoses d'antics camps de conreu o masos estiuencs del segle passat per construir el macrocomplex de Port Aventura i l'especulació posterior, entre nuclears terrorífiques i endimoniats fums de petroquímica, i acaba amb el retruny complet dels masclets de la Tronada que a Reus —la ciutat emoticona de l'obra de Pau Ferran i Bàrbara Roig— s'encén per cada Festa Major per fer honor al títol que té de Festa Patrimonial d'Interès Cultural.

De rerefons d'«Una altra nit» hi ha la «Nit» del dramaturg Harold Pinter, una obra del 1969 que, després d'un primer esbós del febrer, el 4 d'abril d'aquell any es va estrenar al Comedy Theatre de Londres, dirigida per Alexander Doré, amb Vivien Merchant i Nigel Stock. Però atenció, perquè aquells dos intèrprets representaven una parella ja d'edat madura i aquí la parella és encara jove, a la frontera d'edat entre començar a fer balanç dels records acumulats i amb la mirada endavant just quan la mirada enrere comença a estar esbiaixada per la influència de la ficció sobre la realitat entre allò que Harold Pinter situava entre el que és fals i el que és veritat i les falses aparences entre el que sembla veritat i en canvi és fals.

Els dos creadors i intèrprets d'«Una altra nit» es reflecteixen en Harold Pinter com si fossin davant d'un mirall del Tibidabo i n'agafen les formes diverses que Pinter els reflecteix per elaborar una obra pròpia, rica, emotiva, sensible i que respira un cant d'amor a la terra pròpia, als objectes casolans de la infància i l'adolescència i la joventut, a les veus dels pares i dels avis, a les paraules heretades de tots ells i al sotrac de la pèrdua de la terra ancestral per culpa del «dimoni» del parc d'atraccions que els hi va arrabassar d'una esgarrapada.

Com en Harold Pinter, molts dels diàlegs de la parella són tallants, breus i consisos. Però, de cop i volta —la peça només dura una hora escassa— tant ella (Bàrbara) com ell (Pau) s'embranquen en un minimonòleg “in crescendo” en el cas d'ella i molt poètic, enfilat a la cadira com aquell qui recita el vers de Nadal, en el cas d'ell. Entremig, hi ha hagut intervals de projeccions de velles cintes en Súper 8 o algun vídeo enregistrat a finals del segle passat, tot autobiogràfic.

I com a atrezzo sentimental, van descarregant d'unes bosses de mà i una caixa de parada de mercat tot d'objectes idealitzats pel record d'aquell passat que no tornarà: un pot de vidre amb avellanes torrades D.O.Reus, una ampolla de vermut de cal Miró, un sifó clàssic de la desapareguda casa Cogul, una bossa de patates fregides Laurie que semblen fregides al mateix Mercadal pels masclets de La Tronada, un tortell curosament embolicat de cal Padreny, l'antiga pastisseria del Pallol, i petits utensilis domèstics que es materialitzen a poc a poc com si, d'un àlbum de velles fotografies, es reproduïssin en 3D i prenguessin forma en una taula parada que no té res a veure amb aquella taula de l'obra «El llarg dinar de Nadal», però que s'hi assembla si tenim en compte que tant Pau Ferran com Bàrbara Roig van ser dos dels intèrprets d'aquella celebrada obra d'El Maldà i el princici que, d'aquella coneixença artística, hagi sorgit ara aquesta nova creació, produïda per la Sala Trono. «Una altra nit» és una creació que, com feia el pintor Joan Miró, sempre amb una garrofa de Mont-roig a la butxaca quan viatjava pel món, fa del local un valor universal. (...)