Una dona en el mirall

Teatre

informació obra


Direcció:
Denise Duncan, Juan Carlos Lérida
Traducció:
Anna Farriol, Anna Massó
Intèrprets:
Anna Farriol, Anna Massó, Karimé Amaya
Il·luminació:
Tania Gumbau
Escenografia:
Tania Gumbau
Producció:
La Pulpe Teatro
Sinopsi:

Detenim el temps. Una nit. L' Elke i la Carol es troben una nit.Una sola nit que farà que canviï el rumb de les seves vides com va canviar el de les seves àvies en una illa perduda del nord d’ Europa, fa més de setanta anys. Sense voler, la trobada de les àvies – aquella que els hi va canviar la vida per complet- servirà perquè les nostres protagonistes s'afrontin a la seva pròpia existència.

Aquesta és la història de quatre dones que no acaben de trobar un lloc a la societat, però tampoc el troben en sí mateixes. Les àvies per la pressió de l'ull extern, les netes per la censura de l'ull propi. Com si veiéssim les seves vides en un mirall, potser la història que ens expliquen sigui un reflex distorsionat.

Crítica: Una dona en el mirall

20/11/2018

L’encant de la vida, en minúscula i en femení

per Teresa Ferré

La companyia La Pulpe Teatro ha estrenat a la Sala Atrium aquesta història d’àvies i netes separades per la geografia física i temporal. Dues trames protagonitzades per Anna Farriol i Anna Massó que es desdoblen i intercanvien personatges i noms amb una naturalitat desbordant. Interpretacions apamades al sentit i sentiment de l’obra. De l’excitació gairebé infantil de la jove que es fa un selfie prenent una copa, als silencis que criden en una allunyada illa nord enllà fa 70 anys.

Les dues Annes broden les respectives Carol i Elke. Farriol convenç en cada cançó que interpreta fent de Carol del passat, mentre que Massó ho fa amb la Carol contemporània pendent de les xarxes socials. I enmig la fantasia del mirall, els silencis i els canvis de personatge a vista amb la calma del pas del temps en una illa i alhora la fredor d’un ambient opressor de poble petit. 

La dualitat de la trama avança en suspens, donant la informació poc a poc, i no tota perquè aquí el públic també decideix què fa amb els secrets. (...) Duncan signa un text molt ben construït que beu d’un procés de documentació i creació que han realitzat les actrius durant quatre anys, quan van decidir que volien treballar juntes. (...)

Trivial