Massa poc s'està parlant que Hausson, amb molta probabilitat, no tornarà a actuar en l'escenari Joan Brossa. Aqust diumenge es pot obrir un buit que costa de veure-hi el fons. El mag continuarà actuant arreu en gales i accions promocionals, però fa la flauire que ja no h faci en cap altre escenari en format de temporada. I, sobretot, que no sigui en aquest espai. Fem una mica d'història...
Herman Bonnín i Hausson van decidir, fa una pila d'anys, crear un espai que dignifiqués el poeta visual i dramaturg insaciable. Un joc de mans de Hausson (ideat per Brossa) va obrir l'Espai Brossa el 1997 i una fantasia seva similar el va tancar el 2011. Aquella sortida nostàlgica venia compensada amb l'obertura de La Seca Espai Brossa, un equipament que se sumava a la fàbrica de creació de la ciutat i que donava molts més recursos i empenta a la proposta romàntica i ruïnosa econòmicament, per un aforament que fregava les 50 localitats. Aquest 2021 s'extingirà el conveni que, finalment, assumia Hausson i ja se sap que no hi ha opció de renovació. Els espectacles de màgia que, convocava anualment [ Carnaval de màgia en dues parts (2014), Brain (2016), Jugant amb la màgia (2017), Top màgic (2018), Saló de les meravelles (2019)] a un grapat d'espectadors fidels (sempre amb canalla amb ganes de saltar-se a la professió de mag) estan a les acaballes. La peç que prsenra aqusts dies, de fet, beu de la intnció del que va fer el 2013 Una hora amb Hausson, en què els espectadors triaven els jocs de mans que hauria d'executar.
Si hi ha un adjectiu que qualifiqui la màgia de'n Hausson és el d'elegant. Perquè sempre ha estat enamorat de la màgia holandesa, amb un posat molt formal i amb la necessitat de tenir una tècnica molt fina per anar traient cartes d'entre es dits, i boles i fitxes que brillen. Però també hi ha una aproximació molt respectuosa amb el públic (tot i que sempre hi apareix el joc del possible error) i uns jocs que apunten als grans efectes però des de la petita dimensió de la proximitat. Avui, parlar de màgia a Barcelona és parlar del Mago Pop, que omple el Victòria amb grans efectes a Nada es imposible. Però Hausson ha jugat sempre amb la subtilitat del surrealisme, del fer creure què és quan, en realitat, el raonament cientìfic assevra que no pot ser. Va enamorar a finals dels anys 80 tant Joan Brossa coim Herman Bonnín, sí. Però ho segueix fent a la canalla que mira embadalida, ja superar dues dècades del segle XXI. És un pòsit que ha generat afició a la màgia ia l'at. I que Barcelona no pot oblidar, com qui tanca un negoci de roba de fora de temporada. Si hi són atemps,aprofitin aqusta opirtunitat. Toc aplaudir-lo i agrair-li seguir al peu de l'escena sense crispar-se i amb aquells ulls de no trencar mai cap plat.
