Cal trobar una nova manera de viure plegats; segurament podem estar d'acord amb aquesta afirmació. Necessitem superar la fase actual de conflicte generalitzat i cercar una nova convivència en què el "jo" deixi pas al "nosaltres", en què el benestar individual no es pugui concebre sense el benestar comú. Aquests enunciats són irresistibles, oi? I, tanmateix, estan plens d'elements problemàtics. Qui hi cap, en aquest "nosaltres"? Hi pot haver un "nosaltres" sense un "els altres"? Què fem amb allò que ens molesta? Hi caben, en aquest "nosaltres", les persones que percebem com a diferents, com a pertorbadores? I les intel·ligències artificials? Qui ha d'imaginar els nous mites? Què passa si convidem les intel·ligències artificials a imaginar un "nosaltres"? Té sentit fer-ho? Michael Ende deia que no es pot fer cap crítica de la societat si no va acompanyada d'una representació utòpica del món. Una illa és un lloc on intentar crear alguna cosa junts, on pensar nous mites i plantejar d'una manera poètica si pot existir un "nosaltres", diferent i si és possible representar-lo. El text, la música i les imatges de l'espectacle s'han creat en diàleg amb una sèrie d'intel·ligències artificials.
A Una illa l'Agrupación Señor Serrano deixa de banda els recursos escènics, de vídeo i dramatúrgics que han caracteritzat els seus treballs anteriors, per proposar un llenguatge més visual, plàstic i poètic. D'aquesta companyia amb ampli recorregut internacional s'han pogut veure en edicions anteriors del Grec Festival de Barcelona espectacles de la força de Brickman Brando Bubble Boom (2013), A House in Asia (2014), Birdie (2016), Kingdom (2018) o The Mountain (2020).
Una coproducció del Grec 2023 Festival de Barcelona, Câmara Municipal de Setúbal, Rota Clandestina, Festival Internacional de Teatro de Expressão Iberica (FITEI), Centro Cultural CondeDuque, Laboratorio de las Artes de Valladolid (LAVA), CSS Teatro Stabile di Innovazione del Friuli-Venezia Giulia, Festival delle Colline Torinesi, Feikes Huis, SPRING Festival, Departament de Cultura de la Generalitat.
De Una isla de Agrupación Señor Serrano se pueden destacar tres claves:
1) La puesta en escena, generada por inteligencia artificial (de texto, de música y de imagen), es absolutamente espectacular y justifica por sí sola la entrada.
2) La dramaturgia que resulta del juego entre la compañía catalana y la inteligencia artificial es bastante irregular y poco convincente.
3) Agrupación Señor Serrano parece haber concebido Una isla como un test de Turing teatral, donde se propone demostrar que una máquina no puede hacer buen teatro. Y al demostrarlo, obtiene una victoria pírrica, porque la confirmación de su test de Turing teatral es la irregularidad de la propuesta escénica.