Una oda al tiempo

Dansa

informació obra


Coreografia:
María Pagés
Dramatúrgia:
El Arbi El Harti
Text:
El Arbi El Harti
Direcció:
Marie Gyselbrecht
Intèrprets:
Inma Asensio
Sinopsi:

María Pagés ha fet de la dansa i el flamenc la seva pàtria poètica. Creadora incansable, iconoclasta per naturalesa, es una pionera en entendre el flamenc com un art en constant evolució, contemporani, viu, generós i hospitalari, però sense renunciar mai a la utilització dels codis fonamentals del llenguatge del gènere i bevent de la tradició dels que l’han precedit, com a font d’inspiració. A Una Oda al Tiempo, María Pagés presenta un necessari diàleg amb la memòria. Amb l’experiència professional i vital acumulada al llarg dels anys, i incorporant reflexions de Plató, Margaret Yourcenar, Jorge Luis Borges, John Cage, Octavio Paz, Heidegger, Marcel Duchamp o Pablo Neruda, la coreògrafa i bailaora sevillana reflexiona sobre la implacable irreversibilitat del temps, sobre el cos, el desig, l’art i la mateixa vida, i ho fa presentant-se davant el públic com el que és; una dona, un ser humà bell per la seva humanitat imperfecta. Acompanyada dalt de l’escenari per 4 bailaoras, 4 bailaores i set músics en directe i amb dramatúrgia i textos d’El Arbi El Harti, l’artista interactua dalt de l’escenari amb la seva memòria flamenca a través d’una coreografia que ens parla de l’efímer, la permanència o l’eternitat des d’un intercanvi íntim i sincer. A través de dotze escenes que recreen dotze palos flamencs, María Pagés i la seva companyia transformaran un cop més, les asimetries en una font de bellesa i emoció. I és que per María Pagés aquesta és la principal funció de l’art. 

Crítica: Una oda al tiempo

26/07/2018

Les aromes del temps

per Clàudia Brufau

Crítica publicada a la Revista Musical Catalana

En una altra vida María Pagés devia néixer ocell. ¿Com s’expliquen si no els seus braços infinits amb un aleteig elegant o la suspensió majestuosa en l’aire? La bailaorasevillana va estrenar amb la seva companyia al Festival de Peralada Una oda al tiempo, un espectacle que arrenca amb una figura rodona balancejant-se com un pèndol d’un costat a un altre sobre l’escenari i que es desplega en dotze escenes que ens permeten assaborir diferents fragments de vida o sensacions sense pretensions, a partir dels pals flamencs. La dramatúrgia, fruit de la col·laboració de Pagés amb el seu marit, l’escriptor El Arbi El Harti, destil·la humor, drama, nostàlgia i alegria.

...