Els Brodas Bros fan baixar la dansa
urbana al metro. Under9 és un projecte
artístic de caràcter metropolità que
connecta les ciutats de Barcelona, Badalona,
Cornellà, Esplugues i Santa
Coloma de Gramenet i que viurà la festa
de cloenda a L’Hospitalet de Llobregat.
Tot passa al metro, al vestíbul, a les
andanes i als vagons, per posar energia,
ritme i humor al trajecte. Els Brodas no
viatgen sols: la percussió de Brincadeira
els acompanya tant a l’anada com a la
tornada d’aquest recorregut, que acaba
sempre a l’estació d’origen amb l’actuació
d’una de les companyies convidades
a Under9 –Iron Skulls (breakdance/
contemporània), Sacude (dansa vertical)
i Diego Sinniger (contemporània)– i amb
una sessió de Brincabros, un plat fort,
suma de la força de Brincadeira i de la
tècnica de Brodas Bros. Però això no
és tot: seguidament, entren en acció
vint-i-quatre alumnes d’una escola de
la ciutat per arrencar a ballar una coreografia
preparada amb els Brodas.
I per acabar, corro freestyle, una festa al
més pur estil de la dansa urbana!
Els usuaris del metro coneixem la sorpresa quan, de sobte, alguna colla d'amics (sovint, coincidint en caps de setmana) celebra l'aniversari d'un d'ells o una sorollosa festa de comiat de solter. Les espantasogres, els vestits llampants i la gresca (no sempre conviu a la perfecció amb la resta dels usuaris, sobretot si a la gresca se li han sumat algunes copes de més) trenquen la grisor. Brodas i els Brincadeira porten la festa allà on es desplacin. El seu hip hop és per a moure, brillar i compartir. La músuica,rítmica, permet aplaudir-la i ballar-la sigui en una andana esperant el comboi o bé, un cop dins, pujant-se sobre dels bancs per veure què passa a la boca del vagó ssense conductor. La música a l'andana retrona però la visibilitat és bastant més complicada. Per aixó, acaba sent un bon periscopi el mobil del veí alt del davant que ho grava en contrapicat.
Una altra cosa és quan la cercavila desemboca al vestíbul d'Església Major (L9). Allà, l'espai s'obra i permet una certa coreografia frontal. Les escales cap als ascensors són una apropiada grada per seguir el joc i el ball. La sorpresa, dissabte al vespre, va ser els de Sacude que van començar a ballar dalt de tot de la gruta i van anar apropant-se a mesura que deixaven corda. Dansa vertical i petites acrobàcies a uns 20 metres d'alçada. Brillant final.
Moltes famílies que s'havien perdut perseguint el so dels tambors pels passadissos del metro dubtaven si quedar-se fins al final per la poca visibilitat a les andanes. Però l'energia es transmetia pel terra, per les rajoles de l'andana. I tots van celebrar haver-los seguit fins a la gruta d'Església Major. Un petit privilegi compartit en un centenar de persones amb moltes ganes de provar algun moviment de breaking. I d'aplaudir per als qui les articulacions se'n puguin ressentir.
El hip hop de Brodas segueix sent molt blanc, sense intenció d'endinsar-se en una dramatúrgia psicològica. La seva festa és alguna cosa més que un comiat de solters. Perquè hi ha una devota intenció de compartir la dansa i el joc amb els altres. I això billa per sobre del seu virtuosisme i puntuals acrobàcies.