UN.HABITANTS_To make room for us

Nous formats

informació obra


Composició musical:
Miguel Marin
Coreografia:
Kevin Edward Turner
Sinopsi:

Per què us agradaria ser recordats? Aquesta performance en forma de passejada exploratòria, ens planteja com la idea de la mort condiciona la nostra resposta a la vida, proporcionant la base dels paràmetres ètics individuals. Un viatge físic i sensorial ubicat al cementiri. Una crida a considerar el tabú de la mort des d'un altre punt de vista i a estimular, a través de la participació activa, una percepció diferent d'aquest espai públic. Una experiència alhora estètica i emocional que ens acosta a la percepció de la nostra finitud, fent-nos assaborir la necessitat i el potencial creatiu que comporta. Un estímul per a la reflexió sobre el rastre que ens agradaria deixar al nostre pas per aquesta vida.

Crítica: UN.HABITANTS_To make room for us

11/09/2018

Omplim de vida el cementiri

per Alba Cuenca Sánchez

Més que un espectacle, la creació de la italiana Caterina Moroni és una experiència meditativa. Tot comença quan se’ns proposa seguir individualment les instruccions d’un mapa i d’uns auriculars que fan anar a cada espectador a una làpida del cementiri. A partir d’aquí, la nostra guia, a la que només escoltem pels auriculars, ens demanarà que fem diverses accions en una comunió cerimoniosa amb la vida i amb els morts. Ballar sobre la gespa, estirar-nos al costat dels que descansen eternament, contemplar el cel i sentir la terra sota els nostres peus. Celebrar la vida al costat dels que ja no la tenen, recordant que algun dia tampoc la tindrem.

La peça resulta una primera aproximació d’una idea que podria arribar més lluny si fos més personalitzada. Podria, per exemple, proposar accions diferents per als espectadors –ara mateix tots passem per les mateixes instruccions- generant experiències diverses. Podria també integrar-se més en l’espai, aprofitant les històries de les làpides sobre les que es representa.

Tot i així, la llavor de l’espectacle és molt bona. Una mecànica trencadora i molt senzilla que trenca el tabú i ofereix des del respecte una experiència de reconciliació amb la mort. Certament, resulta curiós, provocador inclús, veure un grup de gent ballant en un cementiri. Però, si ho pensem, no sembla haver una millor manera d’homenatjar als morts que honrar-los amb el millor que tenim: la vida.