Peça de dansa contemporània interpretada per dos ballarins que recorren els diferents estadis del cicle de la vida, en què qualsevol persona s’hi pot sentir identificada. Utilitzant ingredients de diferents estils de dansa, del teatre físic i la performance, es caracteritza per un to jocós i divertit que contrasta amb la intensitat d’un moviment que vol reflectir el trànsit de l’ésser humà més enllà de nàixer, créixer, reproduir-se i morir.
La companyia La casa oscura ha presentat una coreografia d'alt voltatge, però amb una dramatúrgia inexistent. Es percep la relació de parella que va de la infància a l'enamorament i posterior desenllaç. Això és el que es pot intuir si es mira de relacionar l'actitud dels dos intèrprets i el seu moviment amb el que narra la sinopsi, qe parla de totes les tapes de la vida. En realitat, aquesta totalitat és la seva parcialitat. Segurament seria profitós que algú, amb un punt de criteri dramatúrgic els donés una pista per donar sentit (si és que l'ha de tenir) a una coreografia potent, forta, que ensenya una musculatura amb tota la voluntat i exhibicionisme, però sense que hi aporti gaire res.
Potser el problema és que falta centrar quina és la prioritat de la companyia de dansa acrobàtica. Ara, en aquest treball, es comprova que tot i el voltatge d'espectacle els hi peten els ploms cada cop que es prova de trobar un fil de dramatúrgia coherent.
