El nom Naharin és una icona
venerada de la dansa contemporània, no tan sols per la creativitat que hi ha en
les seves obres, sinó que, també, per la inquietud del coreògraf israelià a l'hora de buscar noves
tècniques i formes d'expressió. D'aquí ve el projecte Gaga, un mètode sobre el llenguatge del moviment que dóna eines als
ballarins per esborra idees
preconcebudes i poder desenvolupar-se a partir de la rel d'on sorgeix el moviment.
Després de nou anys d'absència a Barcelona i tenint present encara els
dos últims espectacles que va presentar la companyia israeliana: Three (2006) i Mamootot (2010), el
grup ara ofereix el darrer muntatge d'Ohad Naharin, creat l'any 2017, Venezuela, títol que res té
a veure amb aquest pais, sinó que tant pot tenir l'origen en un joc de paraules
derivades del nom hebreu Nezuela, com en el gest
que Naharin va fer donant
voltes a un globus terraqüi i allà on
posà el dit va ser al país sud-americà.
Venezuelaés un muntatge en majúscules no per la seva grandiloqüència, que no hi apareix, si no perquè mostra varius punts d'un decàleg que construeix la qualitat
coreogràfica de Naharin; és a dir,
establir una comunicació amb el públic a través d'oferir un moviment molt
visceral que es recull i s'expandeix amb un to energètic fascinant; com també posar al
mateix nivell el moviment, la música, la il·luminació i la interpretació, aquesta última a càrrec de disset intèrprets
sublims que emergeixen com una de les parts més reeixides del decàleg.
Lóbra està estructurada en dues parts, de quaranta minuts cadascuna, quasi idèntiques les quals es presenten en
juxtaposició, amb músiques, intèrprets i il·luminació diferents. Aquest fet resulta excitant i convida a
l'espectador entrar en un joc visual i sensorial que li permet veure i elegir les
execucions des d'un altre punt de vista.
Mentre que la primera part va acompanyada de
música gregoriana, la segona evoluciona al compàs de músiques de rock, rap,
salsa i alguns ritmes ètnic. Un ventall de ritmes i atmosferes creades per Naharin, sota el pseudònim de Maxim Warat, sobre els quals
el coreògraf dibuixa unes evolucions de moviment que mostren la seva capacitat
creativa en saber utilitzar figures angulars o moviments asimètrics per
despertar i transmetre emocions diverses. Evolucions corporals electritzants, que porten al
límit els cossos dels ballarins que apareixen amb uns vestits negres seductors
que combinen robes, puntes i transparències, obra de l'esposa de Naharin, Eri Nakamura.
