Venezuela

Dansa

informació obra


Autoria:
Milo Rau
Direcció:
Milo Rau
Sinopsi:

A Venezuela, Naharin i els ballarins exploren el diàleg i el conflicte entre el moviment i el contingut que representa. El coreògraf va crear dues seccions de 40 minuts col·locades en juxtaposició. En aquest treball multifacètic i irresistible Naharin vol que el públic participi d’aquesta llibertat d’elecció i del seu àmbit infinit de possibilitats, alhora que fa un comentari crític sobre tots nosaltres.

«Interpretada per uns ballarins extraordinaris, Venezuela és una peça polièdrica, amb una sorpresa inclosa que perdurarà en el record de l’espectador durant molt de temps.» (Yael Efrati, Timeout, maig de 2017).

Considerat com un dels grans pioners de la dansa de la seva generació i reconegut arreu del món, el director de la Batsheva Dance Company des de 1990, Ohad Naharin ha convertit la companyia en una de les més importants del món, amb més de 250 representacions anuals. Naharin és el creador d’un innovador i ric llenguatge de moviment anomenat «gaga», que s’ha expandit arreu.

Crítica: Venezuela

23/02/2019

Impactant muntatge

per Montse Otzet

El nom Naharin és una icona venerada de la dansa contemporània, no tan sols per la creativitat que hi ha en les seves obres, sinó que, també, per la inquietud del coreògraf israelià a l'hora de buscar noves tècniques i formes d'expressió. D'aquí ve el projecte Gaga, un mètode sobre el llenguatge del moviment que dóna eines als ballarins per esborra idees preconcebudes i poder desenvolupar-se a partir de la rel d'on sorgeix el moviment.

Després de nou anys d'absència a Barcelona i tenint present encara els dos últims espectacles que va presentar la companyia israeliana: Three (2006) i Mamootot (2010), el grup ara ofereix el darrer muntatge d'Ohad Naharin, creat l'any 2017, Venezuela, títol que res té a veure amb aquest pais, sinó que tant pot tenir l'origen en un joc de paraules derivades del nom hebreu Nezuela, com en el gest que Naharin va fer donant voltes a un globus terraqüi i allà on posà el dit va ser al país sud-americà.

Venezuelaés un muntatge en majúscules no per la seva grandiloqüència, que no hi apareix, si no perquè mostra varius punts d'un decàleg que construeix la qualitat coreogràfica de Naharin; és a dir, establir una comunicació amb el públic a través d'oferir un moviment molt visceral que es recull i s'expandeix amb un to energètic fascinant; com també posar al mateix nivell el moviment, la música, la il·luminació i la interpretació, aquesta última a càrrec de disset intèrprets sublims que emergeixen com una de les parts més reeixides del decàleg.
Lóbra està estructurada en dues parts, de quaranta minuts cadascuna, quasi idèntiques les quals es presenten en juxtaposició, amb músiques, intèrprets i il·luminació diferents. Aquest fet resulta excitant i convida a l'espectador entrar en un joc visual i sensorial que li permet veure i elegir les execucions des d'un altre punt de vista.

Mentre que la primera part va acompanyada de música gregoriana, la segona evoluciona al compàs de músiques de rock, rap, salsa i alguns ritmes ètnic. Un ventall de ritmes i atmosferes creades per Naharin, sota el pseudònim de Maxim Warat, sobre els quals el coreògraf dibuixa unes evolucions de moviment que mostren la seva capacitat creativa en saber utilitzar figures angulars o moviments asimètrics per despertar i transmetre emocions diverses. Evolucions corporals electritzants, que porten al límit els cossos dels ballarins que apareixen amb uns vestits negres seductors que combinen robes, puntes i transparències, obra de l'esposa de Naharin, Eri Nakamura.