Aquesta conferència-espectacle de Luisa Pardo és també un alleujament. Implica escoltar de prop el problema tapat d’un estat de la república mexicana que des de fa dotze anys està governat per una aliança entre narcotraficants i polítics. Veracruz, els camins de la qual mantenen el record de la conquesta de Cortés, ara es veu sotmesa a la pobresa, la violència, els assassinats i les desaparicions. La veu de Pardo és la de la gent que sent que li han robat les arrels.
Proposta que continua el gran projecte de Lagartijas tiradas al sol de qüestionar, estat per estat, la salut democràtica a Mèxic. Segona part del retaule de teatre-documental iniciat amb Tijuana i que continua amb Santiago Amoukolli.
La companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol ha emprés un projecte de teatre documental de magnitud titànica. Amb motiu del cinquantè aniversari de la publicació de La Democracia en México (1965) del sociòleg Pablo González Casanova, obra fonamental no només a Mèxic sinó també a tota Llatinoamèrica, han decidit crear 32 espectacles, un per cada estat de la República. Al Festival TNT de Terrassa s’hi ha presentat Veracruz. Nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa.
Aquest és l’estat on el 1983 naixia Luisa Pardo, una dels membres de la companyia i l’única intèrpret a escena d’una obra que neix de l’encàrrec de fer una conferència. (...)
A nivell formal estem davant d’una posada en escena que no té cap aspecte remarcable, excepte l’altar de morts que va construint Pardo amb diferents objectes a mesura que avança la funció. Ara bé, pel que fa al contingut i com ens ha arribat és un dels espectacles més colpidors dels que hem vist en els darrers temps. Brutal, fins a la llàgrima final.