Alguns estudis revelen que prendre llet de vaca podria ser més perjudicial per a la salut que la cocaïna. Què passaria si un dia les drogues més perilloses, les més perjudicials i addictives, fossin no només legals i assequibles sinó també subministrades als més dèbils? A través del cuplet, el tango, el fandanguillo, el foxtrot i el pasdoble, la investigació d'aquest espectacle se centra en la llet de vaca com a sedant de les masses i les seves emocions. Juntament amb Amalia Calderón, Glòria Ribera treballa per la recuperació del cuplet, amb actuacions al Teatre Arnau, al Cercle del Liceu i al Molino de Barcelona. Al costat de Quim Bigas, Glòria Ribera va presentar la gala dels Premis FAD 2018 amb fragments d'aquest espectacle, la seva primera peça escènica de creació pròpia.
Un escenari buit. Un piano que Amalia Calderón Argelich comença a polsar en insistents escales per fer callar el respectable. I tot d'una enfila una formiguejant melodia per presentar aquesta actriu i cantant inclassificable que apareix com una exhalació des del fons de la platea del Teatre Tarragona tot entonant, com si fos una ària d'òpera italiana, el crit juràssic i violent que els de la caverna entonen per agredir demòcrates. Glòria Ribera Gibal desembarca a la setena edició del FITT-Noves Dramatúrgies (enguany desplaçat a l’encetar setembre), amb un radiant domini de l’escenari, una veu poderosa i versàtil i un contingut descarat, coent i hilarant. I va enfilant un relat frenètic sobre la seva Guissona natal i les empreses vacunes que nodreixen l’àrea, i el cus i el sargeix amb cançons de l’arrel més popular (cuplets, pasdobles, tangos i fandangos) amb què parodia el sant i els qui el vetllen i, sobretot, als que xuclen de la mamella, cada cop més eixarreïda, d’aquesta distòpia bubònica que ens tiranitza. En poc menys d’una hora la cantatriu fot a caldo a tiris i troians amb una frescor desinhibida i càustica, profundament divertida i punyent. I un eslògan per a consumidors i piolins condecorats: “menjaràs glòria però cagaràs merda!”.