Vessel

Dansa

informació obra


Sinopsi:

L'any 1995, el coreògraf Damien Jalet va fer una residència a Villa Kujoyama, un centre de creació artística pluridisciplinari francojaponès creat a Kyoto per tal d'acollir artistes emergents que desenvolupin algun projecte relacionat amb el país oriental. En una zona elevada de la ciutat, el centre va ser escenari en aquella ocasió de la trobada entre Jalet i l'escultor Kohei Nawa, creador i escenògraf que explora la relació entre els mons natural i artificial. Escultura i coreografia es fonen en una proposta escènica que parla de les contradiccions que presenta el cos humà: entre deteriorament i regeneració, entre l'estat sòlid i el líquid, entre l'anatomia i la mitologia... Set intèrprets ballen en una composició de l'artista electroacústic Marihiko Hara i obres de Ryūichi Sakamoto. Jugant amb les característiques anatòmiques dels ballarins, la coreografia de Vessel desenvolupa la seva pròpia mitologia, parcialment inspirada en el Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic que evoca la creació del món, i expressa el conflicte entre el cos i l'esperit a través d'una dansa única. Tot, mentre les escultures i instal·lacions de Kohei Nawa exploren tècniques i materials per oferir-nos una visió orgànica del món. Elements sòlids, líquids i gasosos integren l'escenografia d'un muntatge en el qual amb prou feines sabreu si esteu veient un o una intèrpret, tal és l'habilitat dels artistes per ocultar el rostre en una creació protagonitzada per éssers anònims que no tenen gènere conegut i que potser suggereixen criatures no humanes. Una dansa escultural, en definitiva, que transcendeix totes les fronteres entre gèneres artístics.

És el primer muntatge que presenta al Grec Festival de Barcelona el ballarí i intèrpret Damien Jalet, autor d'unes creacions que sovint enllacen la dansa amb altres gèneres artístics que van des de les arts visuals o la moda fins al teatre, la música o, com en aquest cas, l'escultura.

Una producció de Sandwich Inc i el Théâtre National de Bretagne.

Coproduïda per Arario Gallery; Grand Marble Co, Ltd; Warehouse Terrada; Amuse Inc; Culture Convenience Club Co, Ltd. 

Amb el suport de Caisse des Dépôts i el Performing Arts Japan Programme for Europe. 

Creat a Villa Kujoyama / Institut Francès de Kyoto, l'any

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Vessel

30/07/2023

An anatomical wonder

per Alx Phillips

Belgian choreographer Damien Jalet teams up with Japanese visual artist Nawa Kohei for Vessel: a creepily irresistible sculptural piece, created in 2016, and inspired by ancestral rituals and the significance of mountains and water in Japanese culture, but also reflecting Jalet’s obvious delight in the horror genre.

On a slippery, splashy stage seven near-bare bodies writhe and scuttle: heads tucked under arms to transcend individual features, they appear like plucked chickens reluctant to be roasted, or creatures foraging in a rock pool.

Kohei Nawa’s influence is very much present: more than setting a scene, the multidisciplinary artist from Osaka brings in his work “of in-betweens” as Jalet puts it; changing states and connections: between solid and liquid; organic nature and the uncanny mechanics of artificial life.“A sculpture contains an energy,” says Jalet, then “as a choreographer, I unleash something in the body of the dancer.” The headless bodies are a way “to transcend gender, age and ethnicity to leave what we have in common, to free us of judgement.” But also, says Vessel, they blur “the boundaries between what is human and what is not”. 

Slopping white gloop on their torsos, a kind of potato flour used in Japanese cooking that changes from liquid to solid when manipulated with the hands, body parts slide and meld better together, to create complex, dynamic structures, distinctly unerotic: like towers of wet clay or sand. 

Jalet and Nawa became fascinated by the fact that up to 60% of the human body is water, and also explored research suggesting more than half of the cells in the body are not even human. A disconcerting thought among many in a 60-minute performance piece that sucks one in and spits one out different, with the traces of something alien lingering, and the contrasts between us and the wider world less assured. 

L'enllaç a Youtube no està disponible.