Vessel

informació obra



Sinopsi:

L'any 1995, el coreògraf Damien Jalet va fer una residència a Villa Kujoyama, un centre de creació artística pluridisciplinari francojaponès creat a Kyoto per tal d'acollir artistes emergents que desenvolupin algun projecte relacionat amb el país oriental. En una zona elevada de la ciutat, el centre va ser escenari en aquella ocasió de la trobada entre Jalet i l'escultor Kohei Nawa, creador i escenògraf que explora la relació entre els mons natural i artificial. Escultura i coreografia es fonen en una proposta escènica que parla de les contradiccions que presenta el cos humà: entre deteriorament i regeneració, entre l'estat sòlid i el líquid, entre l'anatomia i la mitologia... Set intèrprets ballen en una composició de l'artista electroacústic Marihiko Hara i obres de Ryūichi Sakamoto. Jugant amb les característiques anatòmiques dels ballarins, la coreografia de Vessel desenvolupa la seva pròpia mitologia, parcialment inspirada en el Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic que evoca la creació del món, i expressa el conflicte entre el cos i l'esperit a través d'una dansa única. Tot, mentre les escultures i instal·lacions de Kohei Nawa exploren tècniques i materials per oferir-nos una visió orgànica del món. Elements sòlids, líquids i gasosos integren l'escenografia d'un muntatge en el qual amb prou feines sabreu si esteu veient un o una intèrpret, tal és l'habilitat dels artistes per ocultar el rostre en una creació protagonitzada per éssers anònims que no tenen gènere conegut i que potser suggereixen criatures no humanes. Una dansa escultural, en definitiva, que transcendeix totes les fronteres entre gèneres artístics.

És el primer muntatge que presenta al Grec Festival de Barcelona el ballarí i intèrpret Damien Jalet, autor d'unes creacions que sovint enllacen la dansa amb altres gèneres artístics que van des de les arts visuals o la moda fins al teatre, la música o, com en aquest cas, l'escultura.

Una producció de Sandwich Inc i el Théâtre National de Bretagne.

Coproduïda per Arario Gallery; Grand Marble Co, Ltd; Warehouse Terrada; Amuse Inc; Culture Convenience Club Co, Ltd. 

Amb el suport de Caisse des Dépôts i el Performing Arts Japan Programme for Europe. 

Creat a Villa Kujoyama / Institut Francès de Kyoto, l'any

Crítica: Vessel

03/07/2023

Vessel de Jamien Dalet al Mercat de les Flors

per Júlia Vernet Gaudes

Al Mercat de els Flors es va veure Vessel, del belga i francès Damien Jalet, un dels coreògrafs més reconeguts actualment en l’àmbit internacional, acompanyat de l’artista plàstic japonès Kohei Nawa. Aquest espectacle neix el 2015 a partir d’una residència compartida entre tots dos artistes a Kyoto, on es va estrenar la peça el 2016. L’afinitat de Jalet amb creadors japonesos va més enllà d’aquesta col·laboració, de fet, cal destacar també la composició musical de Marihiko Hara i Ryūichi Sakamoto, així com la il·luminació de Yukiko Yoshimoto i la participació d’intèrprets japonesos entre els set en escena (Aimilios Arapoglou, Nobuyoshi Asai, Ruri Mito, Jun Morii, Mirai Moriyama, Astrid Sweeney, Naoko Tozawa).

L’espectacle, que només s’ha pogut veure dos dies al Mercat de les Flors (amb les entrades exhaurides), parteix de la fusió entre escultura i coreografia per plantejar un cos no humà i més col·lectiu que individual que se situa en un espai mític (escenografia de Kohei Nawa), que tant podria ser l’origen de la vida com el lloc d’un sacrifici (el de l’individu?). Vessel (“contenidor de líquid”) s’inspira en Kojiki, el llibre mitològic japonès més antic (s. VIII) sobre la creació de les illes del Japó, d’aquí la investigació anatòmica del cos amb relació a materials sòlids, líquids i ambdós alhora. L’espectacle és un viatge entre mitològic i oníric per a l’espectador (sobretot si és diumenge a la tarda i no t’has pres el cafè després de dinar), que a partir d’imatges calidoscòpiques i un ambient misteriós, el transporta a imaginaris que van de la microbiologia a l’anatomia i de la fantasia al ritual.

Clarament Damien Jalet i Kohei Nawa han tingut els recursos necessaris per plantejar un espectacle com aquest: l’escenari amb un pam d’aigua, intèrprets impecables, música original, una mena de petxina gegant, material que es manté líquid gràcies a un moviment constant, però se solidifica en treure’l d’allà, etc. Però s’agraeix  la pulcritud de l’estètica i del plantejament escènic, ja que els recursos tècnics –també els cossos i el moviment– estaven en tot moment al servei de la dramatúrgia i la composició plàstica de l’escena.  

L'enllaç a Youtube no està disponible.