Víctor Català, la senyoreta de l'Escala

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Mar Ollé , Rosa Martínez, Magí Canyelles, Pau Vinyoles, Francesc Cardona
Companyia:
Colectivo El Brote
Coreografia:
Davinia Descals
Sinopsi:

A través de la música en directe, la dansa, el teatre, les videoprojeccions (videodansa) i la narració, l’espectacle presenta la història de la Victòria, una nena del s.XXI que pateix un conflicte de discriminació de gènere. A les golfes de casa hi troba un vell llibre a partir del qual descobrirà la sorprenent història de la Caterina, una noia que per a poder escriure lliurement va haver d’amargar-se darrere d’un nom d’home durant molts anys de la seva vida i que va acabar sent una de les escriptores més destacades i imprescindibles de la literatura catalana. Aquest increïble cas farà reflexionar a la Victòria -i als espectadors, petits i grans- sobre la pròpia experiència i la manera com afrontem un tipus de conflictes que gairebé un segle després són encara massa presents a la nostra societat. Un espectacle visual, musical i literari que ens submergirà a la vida i obra de Víctor Català, la senyoreta de L’Escala.

Crítica: Víctor Català, la senyoreta de l'Escala

03/04/2017

De com quedar-se amb una proposta massa linial, tot i partir de bon material

per Jordi Bordes

Caterina Albert o Víctor Català. La seva vida o la seva obra. La seva lluita o les seves contradiccions personals. Afrontar una obra en què es vol fer empremta en la situació d'un personatge històric (massa oblidat), com és el cas obliga prendre algunes decisions que són claus per a la dramatúrgia. Posteriorment, també hi ha la discussió de com representar-ho. En aquest cas, els elements són molt suggerents perquè a la tempesta vital de Caterina Albert es decideix salpebrar-la amb música e directe i una ballarina que juga amb la seva ombra. o que s'hi escapoleix, depèn de com es miri. També s'ha volgut fer (encertadament) una mirada de proximitat: provar de relacionar el cas de l'escriptora que no li deixaven ser pel fet de ser dona i el d'una nena que li agradaria jugar a futbol a l'escola i tothom la rebutja perquè no és nen

Anem a pams. Si es pretén connectar amb un públic jove no sembla que la pripècia de jugar a futbol sigui massa encertada (perquè ja no juguen al pati i els que opten per fer esport extraescolar troben, en generral, prous recursos per trobar on jugar, sense raó de discriminació de sexe, amb una certa normalitat). Si es pretén connectar amb un públic jove, tampoc sembla que es pugui encertar a partir d'una biografia molt simple, sense arestes, ni moments que la protagonista debati contradiccions (el fangar més identificactiu dels adolescents). Si que té una bona arrencada la duplicitat de la protagonista (la part social la comenta Víctor Català,mentre que l'íntima de Caterina Albert s'expressa amb el ball). Hagués pogut ser una molt bona oportunitat per explorar fragments d'obres e l'autora. Com ara La infanticida o Germana Pau (Romea, 2009). La literatura sense filtres captaria molt més l'interès de l'audiència i ajudaria a entendre, potser, la lluita interna de l'autora amb ella mateixa. Per últim, destacar que el treball quan repsira millor és amb la introducció de la música i sobretot del cant. Potser és quan s'allunya més de l'argument biopic de Caterina albert però, sense aquestes estretors respira i  vola amb gràcia per l'escena (per cert, les escales podrien donar molt més joc, transformant-les amb elements ben diferents i dotant-li d'altres usos que l'habitual).